divendres, setembre 19, 2014

Com no fer un cartell de pel·lícula: Coherence

Alerta, aquest post conté traces d'spòilers.

Coherence és una d'aquestes pel·lícules que demanen saber el mínim possible abans de veure-les.
Us deixo amb tres cartells.

El primer em sembla un error total. En desvetlla el final. No una part de la trama: la resolució. Si veus aquest pòster, estàs esperant aquest moment durant tot el metratge, i t'esguerra el misteri in crescendo de la pel·lícula.



El segon està bé, però té defectes. Massa críptic, només l'entendràs quan hagis vist la pel·lícula. A més,  queda clar. Què és això de colors? Què ens vol dir? Dubto que atregui ningú a les sales.


El tercer és simplement perfecte. Fa una sinècdoque amb un detall important de la trama i visualment el resultat és esplèndid i misteriós.


diumenge, setembre 22, 2013

El santuari interior

Quatre hores després d'endinsar-se en el monestir de Las Mansiones de la Locura, arriba el darrer torn i els investigadors tenen dues oportunitats per aturar l'horror que s'escampa per tot l'edifici.

La Miriam ha aconseguit arribar a la cripta on tenen segrestada la Marie. Si l'allibera,  els investigadors hauran guanyat. Ha arribat sana i amb totes les claus, ajudada de lluny per les habilitats de l'Àlex. Però els sectaris han invocat un Shoggoth que l'atemoreix i li fa caure el medalló que trencarà el conjur que reté a la captiva. La Miriam ha perdut la seva oportunitat.

A l'altra banda de l'edifici, la resta d'investigadors tenen acorralat el Chtonian. Si aconsegueixen matar-lo, s'acabarà el malson. L'Eva, moribunda, pot ferir-lo amb les seves pròpies mans. Però l'únic que va armat és en Jordi, i està atordit, no pot atacar. La cleptomania de la Núria la porta a robar-li la destral. Si li clava amb èxit, el matarà. Si falla, el Chtonian creixerà fins engolir tot el monestir i esclavitzar el poble.
La Núria tira un dau. Ha de treure un 4 o menys.
Tot depèn de la seva tirada.
Els investigadors l'observen esglaiats. La seva vida en aquest dau. 
Agafa impuls amb la destral.
Llença un cop fortíssim.


Un 5.
No li fa ni pessigolles.
Els investigadors es duen les mans a la cara. El rellotge marca l'hora en punt. El Chtonian ara és indestructible.
Tots són morts.
Ho han tingut tan a prop... 



divendres, maig 10, 2013

Mark Oliver Everett


Il·lustració per a cassette de l'any 96, concert d'Eels a Bikini.


Il·lustració del concert d'Eels a la Sala Barts del 2013.

dimecres, març 13, 2013

Lliçons de futbol


T12/13 1/8 UEFA CL: FC Barcelona 4-0 AC Milan (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.


Si alguna cosa n'hem d'aprendre del gloriòs Barça-Milan d'ahir és:


  1. No hem de jugar mai més amb la samarreta Calippo. No només és lletja: porta malastrugança.
  2. Hauríem de mirar de no fer més muntatges amb la música de Hans Zimmer.

divendres, desembre 07, 2012

Trau, de Guillem Albà



75 minuts.
Una estoneta.
Això és el que et demanen Guillem Albà i Blai Rodríguez. Que comparteixis 75 minuts de la teva vida amb ells.
Què són 75 minuts?
Un instant que comença i s'acaba. Que passarà i quedarà en el record.
Segons que s'escolen sense aturar-se.
Però, i si poguéssim congelar el temps? I si fóssim capaços de capturar aquests instants i emmagatzemar-los perquè no s'acabessin mai?

El protagonista de Trau, un vell solitari, taciturn i hipocondríac (magnífic Guillem Albà) viu amb aquesta dèria. No suporta que res s'acabi, i això el fa allunyar-se de tothom i viure tan sols de records encapsulats.



Però quan un nano eixelabrat i rialler (fantàstic Blai Rodríguez) el fa encarar amb la mort, la fi irreversible per excel·lència, el nostre protagonista es veurà sacsejat com no ho havia estat fins ara.

Trau és pura màgia. Una història per a petits i grans, que combina clowns (no és difícil veure-hi una variant del pallasso trist i pallasso alegre, Pierrot i August), amb teatre negre, ombres xinesques, slapstick, poesia i titelles.

Afanyeu-vos. Han prorrogat fins el 16 de desembre del 2012, i paga la pena! 





dimecres, novembre 21, 2012

Conan O'Brien's Star Wars

Al programa del gran Conan O'Brien estan plantejant com serien les noves pel·lícules d'Star Wars amb directors independents. 
Aquí us deixo els videos. N'hi ha de força aconseguits i n'hi que no tant, però valen la pena.

Primer els més fluixets: Woody Allen i Kevin Smith.


I ara ja venen els bons:


Todd Philips


Wes Anderson


Michael Moore



 I de bonus track, una pel·li gore de la guerra de les galaxies:




Gràcies als amics de Café i cigarro, que ho van comentar al darrer programa.