dijous, d’agost 03, 2006

Exhumant Ed Wood

Confesso que tinc totes les pel·lícules d'Ed Wood júnior en un pack de DVDs de carcassa rosa. Les vaig comprar a Amazon, per freakada, sense importar-me que no vinguéssin ni subtitulades. Així que només he tornat a veure Pla 9 de l'espai exterior, i menys mal que els diàlegs no importen, perquè l'anglés mastegat per aquests quatre subnormals que van conspirar per inmortalizar unes merdes així d'altes no és el que t'ensenyen al Follow me.

El Gorina en deu tenir la culpa, quan va fer el cicle Wood al ja mític Klaatu Barada Niktó, i va emetre la del pla 9 (brutal el doblatge al català, potser dels millors que s'han fet a la seu de la Santa Inquisició de la Llengua que és TV3) i la de Glenn or Glenda.

Però no vull parlar de Wood aquí, que seria lo fàcil, el típic blog que es fa el xulo rescatant freakadetes de culte. Es comença així i s'acaba parlant de Verano Azul.

Vull parlar de l'infrafilm que vaig patir ahir (i per motuu propi, que té més delicte): Drácula 3000. No conec el director, però si hagués estat en blanc i negre, m'hagués jugat el colze esquerre a que Ed Wood havia estat exhumat per realitzar-la.

Oju paligru al casting:


Casper Van Dien, homo-idol que va gaudir de fama fugaç a Starship Troopers, i es va podrir fent de Tarzán o gigoló vampir en pel·lícules guionitzades per una de les filles de Copito de Nieve absolutament borratxa i enyorant el membre del goril·la albí. Aquí fa d' Abraham Van Helsing... a l'any 3000, en una nau espacial a l'estil d'Alien. Espero que el bo d'en Ridley no vegi en quin tipus de referència s'ha convertit el seu film, o tornarem a patir el drama del Mason i la Tate però amb els germans Scott. Està bé que en Van Helsing hagi de descobrir com matar un vampir a través de google: dóna versemblança a la història.











Erika Eleniak, que fa aquesta pinta a la pinícula, i que encara sobreviu gràcies a la seva sortida del pastís (Steven Seagal només ha trempat dos cops a la seva vida: amb Erika Eleniak i amb el naixament d'un trencalós a Yellowstone). Aquí és un émul de Bishop, tot i que molt més agradable que Lance Henrikssen. La seva actuació es limita a dues accions:
1) Passejar el seu cos sense cintura.
2) Tenir por de disparar (és un androide amb emocions, i té conflicte intern, oh, senyor, quina tridimensionalitat del personatge).








Coolio, aquesta barreja de Gabbage Patch Kids i Eddie Murphy en estat enfisematós es dedica a saltar com un mico d'una banda a l'altra del decorat (una nau industrial, com a les pel·lícules de los inmortales, que fa veure que és una nau espacial, pura polisemia), amb una dentadura de broma de les botigues dels xinos. És impossible veure'l actuar sense haver begut una pinta de primperán abans.





La pel·lícula pas per pas:

  • Dràcula no apareix fins al minut 45 (la pel·lícula en dura 78).
  • Pel que fa, millor que no hagués sortit mai.
  • No hi ha cap mena d'explicació lògica a allò que passa. De fet, no hi ha cap mena d'explicació a l'existència d'un film així.
  • En Van Dien mor a la primera de canvi.
  • Surt un negrot enorme que mata vampirs amb tacs de billar.
  • Erika Eleniak intenta provocar sexualment. He vist gírgoles bullides més eròtiques.
  • El final no té sentit.






Aterrador, ¿oi?