divendres, d’agost 18, 2006

Impacte cranial

Corren per la tele (ergo pel món) criatures que l'infern ha rebutjat perquè ni hi ha més lloc, ni tenen prou classe com per ser-hi acceptats.

Aquests zombies purulents només poden ser abatuts amb un fort cop al cap.
Els dos primers de la llista són:

Cachuli


Un lladregot de tres al quarto, un cambrer vingut a més/menys, que s'ajunta amb marujones adictes als programes rosa, policies que coleccionen caps d'elefant i tonadilleres lesbianes que usen la mateixa crema d'afaitar que ell. Julián només n'és la punta de l'iceberg, però no hi ha cap zombie invulnerable.







Joan Espin

No sé a qui se l'ha mamat aquest pajarraco que es creu graciós i ho és tant com una esponja de metralla rovellada, però el cas és que s'ha convertit en un d'aquests individus omnipresents. Encara és hora que faci un programa mitjanament bo: ja va espatllar el del Sergi Mas amb la seva ¿col·laboració? al Fent amics, ja feia pena al No tenim criteri, i es coverteix en un punching ball moribund perfecte en l'infumable ZAP8, on improvitza els seus propis guions que farien esgarrifar el mateix doctor Mengele.
La seva participació en el Versió RAC1 es limita a sol·licitar aplaudiments a tort i a dret, i a fer quatre o cinc xascarritllus sobre un mecànic que creu que borda a la perfecció. Bordar és lladrar, és clar.


Annexe 30/01/2009. Tot s'ha de dir: Joan Spin ha millorat bastant des que vaig escriure aquesta entrada. No és que em faci molta molta gràcia, però ja no és tan repelent com abans, la seva participació a Arucitys està a l'alçada i en el programa de ràdio ha trobat un punt mig que no tenia antuvi. M'agradaria matisar-ho.

3 comentaris:

barcelona ha dit...

Tu ets imbécil i inadaptat. Ves a fer putes inútil

Roger ha dit...

Realment Joan Espin és un cagarro.

Anònim ha dit...

Efectivament, un tipus que es creu algu i no és res. Per on passa acaba malament perquè reclama un protagonisme que no li escau.
Etern looser.