dijous, d’agost 17, 2006

Mamá yo quiero ser artista



No entenc per què no es fan dir Fòrmula Abierta, que pel cas és el mateix. Aquests tres fracassats d'Operación Triunfo tenen tot el dret a guanyar-se la vida com puguin, i és millor que vagin al programa de la Quintana que acabin clavant gutizes als gossos pel carrer o compartint xeringues amb Panxo de Verano Azul.

Però d'aquí a que algú sigui fan de l'enèsima versió de grupet jove amb cantant de veu de pito ja va un abisme.

Si algú em diu que aquesta ¿cançó? és de La oreja de Van Gogh o El sueño de Morfeo o El flequillo de Ansón, ho firmo ara mateix.

De qué tracta? És un anunci de l'infame Sunny Delight, una beguda que va inventar en Gargamel en substitució del Zyklon B per exterminar barrufets? Si pareu atenció a la lletra (és molt demanar, ho sé), veureu com d'aquí un mes l'anunci d'aquest refresc en ampolla de detergent tindrà aquesta banda sonora.

Més trist resulta veure com els tres components no enganxen ni amb cola. La Sandra va enfarlopada, Fran Dieli sobreactua per contrarestar la soseria congènita, i Guille (un nom que sembla d'Ennyd Blyton) en té prou amb creure's el Robbie Williams espanyol.

Endavant, Generación Ot (el bruixot)!