dilluns, d’agost 07, 2006

Renegada


No cal que presenti Celia Blanco. Ja s'ha encarregat prou ella de ser coneguda.

Però cal dir les coses ben claretes: és una farsant.

La tiparraca aquesta no és només una actriu porno mediocre amb una carrera lamentable. És una de les pitjors coses que es poden ser en aquesta vida, i que t'equiparen amb elements de la talla de Luis Figo, Josep Piqué o Saulo de Tarso. És una renegada.

En una entrevista al diari El Periódico, afirma el següent:

No he anat mai fent-me veure pel món, ni sóc exhibicionista per ser-ho, ni vinc del món de l'striptease i tot això.

És clar. ser actriu porno només és una faceta artística d'una personalitat multidisciplinar com tu.
A la pregunta sobre la seva jubilació en el móndel porno, ella alega:
"Les feines que m'oferien ja no em motivaven, i jo sense motivació no sé fer res."



Com els brasilenys quan es cansen d'un club de futbol europeu i demanen més calers, traduint quartos per carinyo (pido más carinho), aquesta nana parla de motivació en el món del porno. L'única motivació que conec té més a veure amb certa infracció de la llei de la gravetat per part dels sementals que t'han de taladrar malgrat no siguis exhibicionista ni vinguis del món de l'estriptis ni de res d'això, Celia.

I aquí comença el festival de renecs:

El cert és que no m'he vist mai dins del món del porno del tot, allò sempre ho vaig viure des de fora, en paral.lel.



Sí, clar, xata, com a Ghost. Igualeta que el Patrick Schwazey. En realitat, a qui plenaven l'escot de lefa no era a tu, sinó a una projecció de la teva personalitat oculta, mentre el teu veritable yo en realitat llegia Baudelaire.

Me voy a la biblioteca un rato.

S'ha creat una imatge de mi que no correspon amb la realitat. La culpa és meva, perquè jo vaig fabricar aquest personatge. Espero que la gent entengui que allò només era un personatge, que jo no sóc així, que em vaig fer tan hermètica per protegir-me.



Perdona, Celia!!! Creia que llegies Les flors del mal, però ara veig que llegies Tòtem i Tabú, d'aquell malalt mental que un dia es va fer passar per metge, i va acabar diagnosticant els seus propis problemes sexuals a mitja humanitat (i va encertar). Ara resulta que tot era una cuirassa, que practicaves l'anal-vaginal perquè ets tant vulnerable que era l'única manera de protegir-te... Celia... No ho entenc!

Tinc dret a canviar de rumb.



Celia, agafant el timó de la seva vida.


De vegades, el derecho de pataleta és ridícul.


Aparentava ser una dona segura, però en realitat sóc molt sensible. Semblava que estava totalment ficada dins el sector del porno i tenia rodatges cada dia, i en realitat rodava uan pel·lícula cada sis mesos, com a màxim.


Oh... ni a la Marvel han amagat tan bé les identitats secretes dels seus superherois... I això de les pel·lícules, ni cal que ho diguis. N'has fet poques i dolentes. Basura incomestible dels germans Lapiedra com Delirio y Carne o Las lágrimas de Eros. Que comencessis amb aquests dos tocats del bolet obsesionats amb les màscares i els jardins rococós, amb La mujer pantera et va deixar clar que el porno no era per tu, oi? Per això et va costar tant rodar Rodando, rodando y a la chica enculando o A la chica del oficio se la tiran con servicio. Per això et van enganyar quan et van dir que Motel Freaks o Toxic eren les noves fites del setè art. Pobrisona, hi vas caure de quatre potes (o sigui, en la doggy position).

Ara ja ho has vist clar, i dius que et dedicaràs a la literatura i a ser actriu (¿fins ara què eres?).

Escric des de petitona. Abans ho feia amb els meus bolis de colors i les meves llibretes, i ara amb el meu Toshiba.


-De esta sale una novela, fijo.


Saramago també va començar així. I no n'és l'únic. De fet, crec que les primeres 300 pàgines del Quixot són en color lila, sobre bloc Henri.

És una manera de desfogar-me i d'enfrontar-me a la part positiva o negativa que tots portem a dins.


Tots hem vist la part que portes a dins...

A la incisiva pregunta Què volia ser quan fos gran?, la resposta no és menys sorprenent:
Advocada i forense criminalista. Veia tots els programes d'En buenas manos. A més, mentre sopava.


M'he quedat sense paraules.


I San Tornemi, quan el periodista la condueix altra vegada cap al sexe (que és el que ven, malgrat que la Celia ens vulgui fer creure que és la nova Jessica Fletcher), i li diu que el sexe no la feia avergonyir-se...

En els rodatges, tan bon punt acabava l'escena, jo em tapava. No vaig fer mai res relacionat amb el sexe de manera gratuïta, era simplement feina.


-No de lo vah a greer, bero ahoda midmo edtoy pasaddo uda vedgüenza...

Ha, ha, ha, ha!!! M'agrada això de la manera gratuïta. Si algú fa alguna feina de manera gratuïta, o és un becari, o és un babau, o és un esclau.

I després l'entrevista circula per viaranys tan poc trillats com l'amor sense sexe, el porno per a dones i bla bla bla...


Vinga, Celia, per favor, que sóm grandets. Les actrius porno han de cultivar una llegenda negra. Un inici en l'adolescència, amb deheneís falsificats, una virulenta atracció per les drogues, un episodi desagradable en aquell motel de Wichita, un nòvio de tota la vida que creu que l'estimes i que el sexe no ho és tot, un parell de violacions a mans de productors llardosos que et portaran fins a l'star-system d'una cuneta en una carretera nacional.

Aprèn de les teves companyes, que et donen mil voltes. Mira la Jeena Jameson, què bé que li va. Mira la Sylvia Saint, que la va retirar un milionari però encara hi torna esporàdicament perquè li agraden més els quartos que al Tomàs molina els dies de pluja. Retira't, si vols. Però no siguis una renegada, que fa lleig, i quan et mengis els mocs enyoraràs el temps en que et menjaves altres fluids. I aleshores ningú ja voldrà saber res de tu.


1 comentari:

Rafael P. ha dit...

No he entendido mucho, pero qué fotos más buenas.