dimecres, d’agost 02, 2006

Un senyor no escriu, publica



Ho he tornat a fer. He tornat a caure en la trampa.

Per sort, era la quarta compra a la llibreria La Central, l'única llibreria de Barcelona que grinyola com un vaixell pirata, però fa olor d'intel·lectual suat en comptes de rom. I no violen a les dependentes cada cop que reposen estanteries. Amb la pròxima adquisicióbarrarobu, m'aplicaràn un descompte míser pel pròxim ¿llibre? Una cosa semblant al que en Laporta planeja per la samarreta del Barça, crec.

Des de Sant Jordi que hi tenia l'ull al damunt, però no ha estat fins aquesta setmana que he aconseguit carregar-me de raons per trencar l'estúpid prejudici que un nom més gran que un títol a la portada d'una novel·la no vol dir que sigui dolenta.

Tornaré a fer cas dels meus prejudicis d'ara endavant.

I és que Una vetllada a l'Excèlsior, de Màrius Carol, és la novel·la més infantil i infamne que he llegit des de que Dan Brown va publicar la redacció Qué e echo este berano i en va vendre sis-cents milions d'exemplars.

Aquest impresentable d'aquí a l'esquerra, que s'emperra en anar de periodista progre a l'ensems d'elegant, ha escrit la sarta de paraules més ridícules de l'actual novel·la catalana. I a més amb pretensió. Un argument idiota, uns personatges menys creïbles que Zipi y Zape a la pel·li dels 80, un passeig per la Barcelona de 1915 més turística que la d'avui (plagiat de la guia Trotamundos de fa 98 anys), i tot amanit amb diàlegs tant puerils com el següent:

"-Claudine, et presento la senyora Carlota, que ha estat una de les cupletistes més importants de la ciutat abans de convertir-se en una de les millors alcavotes de Barcelona.
-No li facis cas, Claudine, mai vaig ser una bona cupletista, tot i que com a alcavota me'n surto prou bé. Si en lloc d'anar acompanyada d'aquest pendó hongarés prefereixes anar de bracet amb príncep romanès o un marquès cantabre, només cal que m'ho diguis."

Si en Garcia Marquez va inventar el realisme màgic, en Màrius Carol (arial 72) no ha creat el realisme de merda, però se n'ha fet el més gran apòstol.

Per cert, benvinguts a la rue morgue.


3 comentaris:

jair d ha dit...

màrius carol té com a únic punt positiu per no morir executat ara mateix que és soci del barça des de petit.
ara bé, la seva obra completa se li hauria d'inserir per via anal a cadú dels seus lectors.

Doc Moriarty ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Doc Moriarty ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.