dijous, de setembre 28, 2006

La prole tarada

Ja ho deia Ernest Hemingway: la cuna ho és tot.
I ara en tenim un fotimé d'exemples, d'allò més diversos.


La nietísima, una dona amb cara de peix globus sobre la fusta d'un cuiner japonès, que no ha fet res en la puta vida més que gastar el cognom. Ara, per fer quatre rucades davant d'una càmera, s'embutxaca 46.000 frodos cada setmana. Per aquest preu, es mouria igual lligada de mans i peus a una torre d'alta tensió d'Endesa, descalça, sobre un bassal de pixums d'en Pocholo. Tele pública, en diuen.



L'inconstitucional. El segon fill de la parella campetxana. O com pujar l'IPC a cop de tranca i malucs.




L'artista anteriorment conegut com a Paquirrín. Cantant, futbolista, troglodita, colpejapersianes. Una icona. Sa mare va ensenyar-li a afaitar-se, i ara conspira contra ella per cobrar una morterada, que veu que tothom suca amb el tema Malaya menys ell. Carn d'Alahurín, tard o d'hora.