dimarts, de setembre 26, 2006

Nobody expects the spanish inquisition

No puc sufrir la gent que viu només per i per a Catalunya. Aquells que no saben parlar d'una altra cosa que del seu país, i de com en serien de feliços amb la independència. Gent infeliç per definició, doncs.

No puc sufrir-los tant com no puc sufrir els programes de televisió on s'aplaudeix cada trenta segons, com si haguéssim de recalcar qure TOT és molt graciós, i que fem l'humor més intel·ligent. El Hormiguero de Pablo Motos és el típic exemple de partit de futbol guarro, on es passen més temps estessos sobre la gespa que tocant la pilota. Un programa on tots semblen operats de la cara (i malament) i on tots porten les celles pintades. Un programa que ja hem vist mil vegades abans, tot i que ara els diumenges per la tarda.

Hi ha gent que dedica blogs a omplir-se la boca de Catalunya, Catalunya, Catalunya, com si no hi hagués res més en el món.

Es pot reivindicar sense caure en la repetició! Feu una vida normal, de persona normal, en un país normal, i queixeu-vos tant com volgueu. Però visqueu pel camí!

Després hi ha la selecció catalana. Tant de bo poguéssim competir amb la nostra selecció. Tant de bo del bàsquet al waterpolo, passant pel futbol i el curling, poguéssim aplaudir la senyera a l'uniforme. De moment, s'organitzen aquestes xarlotades de partits amistosos que fan més mal que bé. I es fan anuncis que aixequen molta polseguera.



L'últim ha estat el polèmic anunci de la samarreta roja. És fàcil col·locar criatures en un anunci publicitari. Ho és tant como fitxar-hi un famós o comprar els drets d'una cançoneta que s'enganxi.

L'anunci és d'allò més simple i entenedor, d'una inocència preescolar. No hi ha per aixecar tanta polseguera. Però sempre hi ha a qui li agrada aixecar més la veu que l'altre.

Ningú no espera mai la inquisició espanyola.


2 comentaris:

Pansete ha dit...

El que també cal reconèixer de l'anunci de les samarretes és que és un bonic cant encobert a la pedofília més duquedeferiesca... ("mmmm... Esos pechitos prepúberes... Esos pezoncillos incipientes...").

Doc Moriarty ha dit...

La banda sonora hauria d'haver estat We are the world, we are the children a duet entre Michael Jackson i el Marqués de Araciel.