dimarts, de setembre 05, 2006

Tot el que sempre ha volgut saber sobre les editorials catalanes, i mai s'ha atrevit a preguntar.



El Grup 62, un gegant editorial

El Grup 62 ha passat de ser el grup editorial més important en llengua catalana a ser un autèntic gegant editorial. La recent entrada en l'accionariat del Grup Planeta i del Grup Enciclopèdia Catalana fan que el Grup 62 passi a tenir gairebé el monopoli de l'edició en català. I, de rebot, el monopoli dels premis literaris. La concentració empresarial és una de les característiques del capitalisme en l'era de la globalització.

El Grup 62 ja tenia Edicions 62, Empúries i Selecta. Ara cal sumar-hi Proa, Pòrtic i Mina, d'Enciclopèdia Catalana, i Columna i algunes edicions en català a Planeta, Destino i Timun Mas, del Grup Planeta. Què queda fora d'aquest imperi? No gran cosa. La Magrana, propietat de RBA, Rosa dels Vents, de Random House Mondadori, Ara Llibres, de la cooperativa Cultura03, i algunes editorials independents com ara Quaderns Crema, La Campana, Cossetània, Pagès o Angle. Al País Valencià destaquen Tres i Quatre i Bromera, i a les Illes, Editorial Moll i Documenta Balear.

El nou mapa editorial també deixa en una mateixa mà els principals premis literaris en català, ja que el Ramon Llull de narrativa el convoca Planeta, el Sant Jordi de novel·la, Proa, i el Prudenci Bertrana, Columna. Tots, per tant, del Grup 62.
Vilaweb





Si un editor et diu demà, vol dir la setmana que ve. Si et diu sí, vol dir el que jo digui. Si et diu m'agrada, vol dir ja veurem.

3 comentaris:

Pansete ha dit...

Però els monopolis estatals no eren una cosa així com lletja i comunista? Ai! Que estem parlant dels monopolis privats! Perdó, perdó! En aquest cas, els monopolis són quelcom molt... eh... uh... ¿guai?

Doc Moriarty ha dit...

Quan un grup d'empreses s'ajunten i copen el mercat, es diu monopoli.

Quan són editors, es diu akelarre.

Pansete ha dit...

Així doncs, a la foguera amb ells.