divendres, d’octubre 20, 2006

Cementiri de butxaca, de Ramon Solsona


Del recull de contes de Ramon Solsona, la senzillesa n'és la major virtut.
Cinquanta relats sobre la mort, agrupats com si es tractés d'un cementiri (nord, sud, est i oest) però sota cap criteri aparent, la majoria dels quals reben el nom de "la tomba de...". Històries d'una, dues o com a molt quatre pàgines (també n'hi ha de tres, d'acord), que recullen tot tipus d'estils: de més seriosos (que són els menys, com el dedicat a Jesús de Montcada) fins a humorístics (la majoria), que inclouen acudits narrats com a històries o anècdotes curioses. També n'hi ha de pretensions emotives, tot i que la brevetat fa que no hi aconseguim entrar del tot.

Cementiri de butxaca és un llibre net, blanc, sense més intenció que la de fer passar una estona sota el pretexte d'explicar la vida de gent que es mor, i ho aconsegueix de sobra. No hi ha grans filigranes de vocabulari (la qual cosa s'agraeix venint de qui ve) i la varietat d'estils el fa d'allò més amè. S'agraeix el joc intern entre alguns contes.

Literatura de viatge, per l'espera als aeroports o fent un glop de Guinness en un bon pub d'Irlanda.