dimarts, d’octubre 24, 2006

Els Inquietants



La humanitat n'és plena de gent com ells. Gent que no passa desapercebuda, però tampoc és vista com una amenaça...

Els Inquietants són persones que viuen al marge de qualsevol convenció, no segueixen cap patró establert, i resulten imprevisibles. Tendeixen cap al costat fosc de la força, però per alguna extranya raó són vistos com a patrons i fins i tot icones. Són males persones, però només acaben sent assassins en sèrie quan es donen les condicions idònies.

I són a tot arreu.

És conegut que l'inquietant més famòs és en Charles Manson, un paio absurdament popular per matar una familia en un ritual satànic i pintar-se una creu gammada al front. De tipus com ells n'hi ha a centenars, però el fet de ser estadounidenc i de tenir a la vora en Polanski en el seu moment va donar-li la publicitat necessària.



Però inquietant també és Henry Kissinger. Un fill de puta maquiavèlic capaç d'aconseguir el Nobel de la Pau.




O Eddie Murphy, el superconejillo en Hollywood. Té set fills i ha deixat prenyada l'última dona recentment. Aquest tio va fer creure a tota una generació dels vuitanta que era actor... i graciós! Només cal veure-li la cara per saber que no és de fiar. El rap del ganivet a El chico de oro és un himne inquietant.



Espanya és un bon caldo de cultiu dels Inquietants, però com a tret diferencial, tendeixen a la faràndula (i alguns la barrejen amb la política, cert):

Olvido Gara encara s'arrossega amb un cert misticisme. A mida que li creixen els pits ella va desapareixent-hi darrera. És la mateixa botifarra que ha canviat de nom cinc o sis cops per defugir la justícia, però que continua actuant a l'Ana Rosa com una diva. Recordem que es va casar amb un fan, en el primer cas d'assetjament a la inversa.



David Madí. A mig camí d'Inquietant i Impostor, aquest imitador de Kissinger no té esquelets als armaris: els té a taula i els alimenta amb sopa de galets.





Miki Molina. No pot ser que pel cognom s'expliqui que aquest home sigui conegut més enllà de la granja de desintoxicació de Valdemorillo. S'ho va montar en un cotxe amb l'Ana Obregón: inquietant.



Belén Esteban. És en Miki Molina amb una perruca tenyida de ros.





Ángel Cristo. Un altre venedor de fum. Un Torrebruno disfressat de playboy que prepara el camí per un suïcidi sonat que el converteixi en llegenda. El dia que es facin samarretes d'Ángel Cristo s'obriran les portes de l'infern i milers petites feres amb el seu rostre descomposat envaïran el planeta.




Ángel Acebes. Inquietant d'alt risc. Una altra mostra que els pertorbats no acaben sent assassins en sèrie sempre, però poden aconseguir ser més perillosos. La mirada perduda de l'Acebes és com aquella frase de Nieztche de l'abisme que et contempla.



I n'hi haurà molts més...

4 comentaris:

Questionaire ha dit...

Inquietants és sinònim d'inpostors? Perquè en tenim una bona colla: Paul Auster, Stephen King, Albert Boadella, Salvador Sostres, Manuel Trallero, Ernest Hemingway, Truffaut, Lars von Trier, Kike Santander (què en pots esperar, d'algú que escriu Kike amb "k"...), etc...

Doc Moriarty ha dit...

Més aviat crec que Inquietant és diferent a Impostor. Poden confluir, però no necessàriament.

Per exemple, Vidal Quadras és inquietant.

Stephen King té les dues característiques: és un tio inquietant i crec que és un impostor (això el senyor brillant podria definir-ho molt millor que jo). És inquietant perquè a la pregunta "seria capaç de menjar-se sa mare per diners?" la resposta és afirmativa. I seria impostor perquè la meitat de la seva obra és una còpia sacsejada de l'altra meitat.

Salvador Sostres és Inquietant i Farsant.

Kike Santander és un impostor a seques. Qué té d'inquietant.

No sé si m'explico, perquè la frontera és molt fina.

Ernest Hemingway és un tòtem d'aquest blog.

Listo Entertainment ha dit...

Isabel Coixet.

:)

Doc Moriarty ha dit...

Totalment d'acord, a la par que impostora. I Empar Moliner no n'està gaire lluny.