divendres, d’octubre 06, 2006

Els veïns ens adoren: portem la cultura al barri.

És maco saber que a Barcelona el jovent no s'avorreix mai. I sempre amb activitats culturals per damunt de tot.

Si parlàvem no fa gaire de com n'arriben a ser de bones persones els latin kings, avui li toca el torn a un altre col·lectiu amb marxa: els okupes.

Ahir, sense anar més lluny, en un altre de les seves activitats festivo-lúdiques, van montar un piromusical per tot Ciutat Vella, amb els veïns com a públic d'excepció, i mossos i urbans a la fila zero. Què bonic resulta veure com la reivindicació no està renyida amb el disseny d'armes trobat a pàgines d'internet.

La festa d'ahir va anar acompanyada d'una performance artística on s'incloïa participar en la col·lecció pictòrica del Macba llançant'hi globus de pintura sobre les parets.

Ningú no dubta de les habilitats artístiques dels okupes. Només cal veure com les cases que habiten tenen una decoració que convida a viure-hi. Qui no ha tingut mai enveja de la roba que aquella parella que passeja xibeca en mà pel barri? Qui no ha desitjat col·locar-se les cadenes als pantalons, estripar-se la samarreta d'Eskorbuto, tenir les ungles més ronyoses de la comuna? Únics com són en els pentinats, la moda okupa no trigará en envaïr les pasarel·les. Veurem a Kate Moss fotent-li guitzes al gos famolenc que duu un parell de metres per davant, amb un mocador de llenyataire al coll. Veure'm la Gisebelle Bunchen treure's els mocs abans de fotre-li un petò al Briatore.

Ser okupa és un somni. Llibertat, rebel·lió, dir el que et rota sense necessitat de vocal·litzar... És tan bo ser únic tots els okupes són igual d'únics. Tots són artistes amb talent! Qui més qui menys, sap fer anar el Diávolo!


L'últim en moda: l'okupa-vintage.

Viure enfrontat al poder, un desalojo una okupación, mucha mucha policía. Quan es té la raó, no importa quins mitjans s'emprin, perquè tot és lícit. Els veïns sempre recolzen els okupes. Només cal preguntar a un okupa si els veïns el recolzen, i ell diu que sí! Sempre!

La vida al límit, fent evolucionar la societat cap a un món millor, amb una lluita desigual contra el malèvol poder.

Fins que el papa et reclama a l'empresa, que ja n'hi ha prou de fer el gamberro i haver-te de venir a recollir al jutjat, que a veure si et rentes que el conseller delegat de Camps i Camps no pot fer aquesta fila.

Sí, papa.

1 comentari:

albert ha dit...

Totalment d'acord. És més, jo ja friso perque algun col·lectiu okupa decideixi instal·lar-se al meu barri d'una vegada. A Igualada anem molt coixos en aquest tema. No en tenim.

L'alcaldable que prometi que els afavorirà, el votaré.