dimarts, d’octubre 03, 2006

Grigori Perelman

Григорий Яковлевич Перельман (*Leningrad, 13.6.1966) ha refusat la medalla Fields, que li havia estat atorgada "per les seves contribucions a la geometria i a les perspectives revolucionàries en l'estructura analítica i geomètrica del flux de Ricci". El 2002 Perelman va proposar un programa per demostrar la conjectura de Poincaré, que afirma que les superfícies de més de dues dimensions, tancades i simplement connectades es poden transformar sempre en una esfera de les mateixes dimensions. L'escepticisme dels responsables de l'Institut Steklov davant del programa proposat per Perelman va suposar que no li renovessin el contracte. Decebut, Perelman abandonava la primavera del 2003 l'Institut Steklov i deixava les matemàtiques de banda. Reservat, no tan sols ha renunciat a la medalla Fields sinó que sembla que renunciarà també al milió de dolars que el Clay Mathematics Institute havia promès a qui demostrés la conjectura de Poincaré.



Sóc fan de Grigori Perelman.

En un món on anem faltats de personatges autèntics, on tot està programat i guionitzat, com a Mundo Futuro, el freakisme s'ha globalitzat, institucionalitzat i mediatitzat.
Per això és un plaer comprovar com encara queden outsiders com el matemàtic rus.

Aquest home, creuament de Rasputín, Boris Karloff i el Tiburón de les pel·lícules de James Bond, es va tancar a la seva habitació disposat a trobar la solució a un dels problemes del mil·leni... per venjança. Ho aconsegueix i, amb dos collons, renuncia tant a la medalla Fields (prestigíssim premi que no havia sentit mai en ma vida) com al mil·lió de dòlars que es pagaria a aquell qui resolgués el problema matemàtic (consultar les bases a la contraportada de "Vacaciones Santillana 2006").

Què espera S.C.O.R.P.I.A per a fitxar-lo? Que li donguin un volcà buit en el seu interior, 200 o 300 homes uniformats amb monos de mecànic de color groc, un esbirre gras que vesteixi de tweed i mati clavant la punta de la llengua a les temples de les seves víctimes, una xicota de bon veure que vaig tot el dia en bikini, sis taurons tigre, una cadira giratòria i un gat d'angora!

Perelman, mostrant orgullós el rellotge calculadora
Casio amb que ha resolt la conjectura Poincaré


PS. Això del flux de Ricci es tractarà, profundament, a salaequis.

3 comentaris:

Pansete ha dit...

... I els altres matemàtics, que gràcies Grigori "Blofeld" Perelman, van tenir uns minuts de glòria a TV, a sobre, encara menystenien la seva figura per "cregut" i "altiu".
Ah, ja és ben veritat que es reconeix un talent quan tots els necis es conjuren contra ell. Llàstima que aquesta frase es pugui aplicar tant a Rimbaud com a Tamara Seisdedos.

Doc Moriarty ha dit...

Si cliques el link de l'Institut Steklov (evidentment, una tapadera de l'organització criminal més maligna de Rúsia) hi veuràs un d'aquests matemàtics... cagadet a en Chanquete!

Pansete ha dit...

Déu sant! És rotundament cert! O sigui que:
a) Chanquete no era un pescador babosament pedòfil que es dedicava a perseguir el culet del "fuertecito" d'en Piraña. No! En Chanquete era un matemàtic brillant que es dedicava a resoldre La conjectura de la Caixa de Polvorons! Fascinant... Però el més important és que

b) Chanquete no és mort

Amic, proclamem la Bona Nova. Hem de callar la boca a centenars d'impostors subnormals que diuen coses com "el día que murió Chanquete se conmocionó España entera".