divendres, d’octubre 06, 2006

PILARÍN BAYÉS goes into "EL MAQUINISTA"

Vaig tornar a veure El Maquinista, de Brad Anderson.

No és cap meravella de pel·lícula, però és el que hi ha. L'argument ja l'hem vist sis-centes vegades al cinema, i no pot sorprendre a ningú. A ningú que vegi pel·lícules, és clar. La típica història polanskiana de paranoia i persecució, però sense segones lectures.

De capital català, amb escenaris reconeixibles com les tres xemeneies de Sant Adrià o el Tibidabo, si alguna cosa ens deixa El Maquinista es veure aquest actoràs que és en Christian Bale fent la bestiessa d'aprimar-se fins a l'angoixa. Per la resta, una atmòsfera torbadora, un dolent que fa pena (nauseabund creuament entre el Coronel Kurtz i Morfeo) i en Michael Ironside passejant la seva jubilació daurada per Barcelona.


Però... i si ho creuessim amb el súmmum de la inocència? I si el disseny més pur es fongués amb els llòbrecs plans del maquinista? I si Pilarín Bayés n'hagués fet la versión animada?