dilluns, de novembre 06, 2006

El problema de Barçòvia


Després de les enormes expectatives generades per Polònia, el millor programa de TV3 en l'actualitat (l'altre és Caçador de Bolets, de debò), els primers passos de Barçòvia no podien ser més decebedors.

Estàvem avisats que no seria una rèplica de l'espai de sàtira política en futbol, sinó una tertúlia amb humor per parlar del Barça.

Primer error.

Per tertúlies futbolístiques, el diumenge i el dilluns ja n'anem plens. Des dels rondos (on aquest melanoma gegant que és Quique Guasch s'imposa com tot un egoshowman) fins a la més reposada del Pitu Abril a Btv, passant per la sempre crítica i minguellista jahodeiajo del Força Barça de l'Arús. Totes més o menys funcionen, perquè sempre hi ha un clima de rioja tinto y purito, de firmar contractes en tovallons, que fa que s'ho prenguin amb socarroneria disfressada de trascendalisme.

Des del temps de Goles són amores, mític programa de culte de Manolo Escobar (culé de pro, Fifa Pro), els programes que barregen tertúlia futbolística i humor no han funcionat mai. El cas més recent és la finiquitació del Maracanà, buc insignia de l'esport a cuatro, que ha estat defenestrat per uns resultats d'audiències cada cop més baixos. En Michael Robinson, zorro viejo, va abandonar el vaixell a les primeres de canvi. L'aparició de ballarines i, sobretot, l'abús sense gràcia de Carlos Latre, van fer d'aquest piromusical tot un foc d'encenalls.

Barçòvia va pel mateix camí. Potser la intenció és allunyar-se del gran entre grans, aquell Força Barça del Nuñito y l'un momento dado. I potser aquest és l'error. Un programa curt, certer, desengreixant, com aquell en que en Lara es preguntava si a los peces les entra agua en los ojos. Això necessita Barçòvia.

Però què tenim?

Toni Albà. Una lacra per a Catalunya. I un llast per al programa. La seva sola presència ja fa canviar de canal.

Uns imitadors de pa sucat amb oli. La repetició de les millors (o més polèmiques) jugades és una bona idea amb una mala execució. Uns tipus disfressats de festival de fi de curs de setè d'EGB fan veure que imiten Ronaldinho o Puyol. Defenestració inmediata.

Fast-tertúlia. O parles de futbol o no ho fas. Però donar una frase a cada convidat no és una tertúlia, i no s'arriba a cap conclusió ni hi ha diàleg. A la mínima que es critica el Barça, hi ha esbroncada del públic. Resultat? Que l'única aportació interessant recau en aquell que feia el bocadill de jamó de jabug al programa del Jordi LP (akà Jordi Bocagrossa), una espècie de follonero que aporta una mica de salsa al programa. La resta són frases sense solta ni volta.

Uns conductors desaprofitats. En Sergi Mas està apagat, tapat per un format que no sembla anar-li bé. I a en Queco Novell, vestit com el Marqués de Araciel, li va un pèl gran el pes del programa. Com el vell acudit de l'orgia: organización!

No hi ha més. Esperem que es recondueixi el programa, o amb prou feines arribarà al nadal.


1 comentari:

Pansete ha dit...

Estic completament d'acord amb el seu diagnòstic. O la cosa canvia, o al malalt li queden dos "telediarius".
Per cert, lo d'en Queco vestit com l'Araciel, és una mena de conya privada entre ells o va de debó? L'altre dia vaig haver-me de fregar els ulls un parell de vegades. Aquell mocador al coll m'hipnotitzà...
Això sí, impressionant quan al Polònia del dijous passat en Mas comença a criticar el físic dels presidents de la Generalitat i es passa catorze pobles de cop.