dilluns, de novembre 13, 2006

Jason Statham com a Jason Statham


Quan ja fa temps va aparèixer, enfundat en una gabardina, com el perdedor amb encant de Snatch. Cerdos y diamantes, Jason Statham va significar una irrupció d'aire fresc en els caràcters d'acció de la pantalla gran.

Agermanat amb Bruce Willis pel físic, tosc, calb i tap de bassa, amb una aura sorneguera que el feien ideal com a secundari de luxe, i enmirallat per xuleria amb Steve McQueen, Statham va decidir tirar pel dret: faria sempre el mateix paper.

Tret de contades excepcions, ho ha aconseguit.

A El único o Fantasmes de Mart era un tipus dur, d'acord. Però després s'ha dedicat a fer el mateix personatge en diferents films i amb diferents noms. És com si la saga Bond tingués a cada pel·lícula el mateix actor però el nom de Bond anés canviant.

Les dues de Transporter són simpàtiques. Com el predicador bé diu, és una pel·li d'en Jackie Chan sense en Jackie Chan. Hora i quart i cap a casa, amb quatre o cinc escenes de lluita i persecució cada cop més circenses.

Italian job era d'allò més divertida. No només hi sortia en Donald Sutherland, sinó que es tractava d'una pel·lícula de robatoris enginyosos ben feta. Jason s'hi feia dir Rob El Guapo, però tots sabem que en aquells cotxes a tota castanya hi havia en Jason el Jason.


Però avui he vist Crank, de la que no m'esperava res de res. I m'ha sorprès. Crank és la sintesi de Jason Statham. Un videojoc adrenalític on no hi ha un sol pla on no surti ell. Tot gira al voltant seu, i en JS ens ofereix el millor que té per donar. Jason Statham (oblidarem que es fa dir Chev Chelios, que sembla un xiclet) és un assassí a sou que vol deixar la feina perquè s'ha enamorat d'una inocent rosseta (cardíaca Amy Smart).




Té encara un escrúpol i vol fer-li cas. Però un cabronàs de cuidadu li injecta un verí xinès que el matarà si el seu cos no segrega prou adrenalina. En la recerca de l'antídot, Jason Statham no pot parar, i es convertirà en un heroi postmodern. Una espècie de nou Michael Douglas a Un dia de furia, buscant cada cop una emoció més forta per seguir viu. No cal dir que ho provarà tot: impagables les escenes del polvo al mig d'un carrer de Chinatown, o la fugida sobre una moto de policia en bata d'hospital. La pel·li, dirigida pels novells Mark Neveldine i Brian Taylor, manté un espectacle esbojarradament constant, on no hi ha temps per pensar però sí per riure. Una nova mostra dels directors de l'última fornada que, deixant clar que l'argument d'un film no és el més important per a ells, innoven plantejaments visuals i recursos narratius fins a tensar-los al màxim. "Crank pot semblar un videojoc, però perquè és una (magnífica) pel·lícula d'acció sense fre. Si el guió vingués firmat per Kaufman ja veuríem si el Silenci? no en deixava de parlar durant cinc o sis setmanes.

Atenció a la llarga seqüència final, on JS manté el tipus en primer pla. Impressionant.

Jason Statham és un fill de puta amb carisma que no es reinventa. Ni falta que li fa.


6 comentaris:

jesse_custer ha dit...

Tengo Crank pendiente hace tiempo y ahora al leerte me han entrado ganas de verla. Esta noche después del curro cae.

Rafael P. ha dit...

Hace un par de semanas que me la recomendó un compañero del curro. Ahora que me acuerdo, a ver si la "compro".

Questionaire ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Questionaire ha dit...

Qui ha dit que els al·lopècics no podem resultar atractius? Que visca l'al·lopècia, dimonis!!

Doc Moriarty ha dit...

I a més tenim una potència sexual descomunal!

albert ha dit...

Digui que si!! Visca els al·lopecics!

Si no ens ho diem nosaltres...