divendres, de novembre 10, 2006

¿Qué hay, chicos?


Aquest és l'Ángel, de la Bodega Eduardo, i cada nit ens rep amb el seu ¿qué hay chicos? Després ens posa un parell de canyetes (Moritz, of course) i una tapa del primer que troba (olives, formatge, xoriço o pernil).

Tot i que la bodega es diu Eduardo, sempre diem anem a l'Ángel, que es un lloc on tothom xerra amb tothom, i s'organitzen la major part de les festes del barri.

Ell i l'Ángeles, la seva parella, estan preparant el San Xibeco del dia 17, entre sortejos de paneres i pots i garrafes col·locats ben amunt per encistellar-hi les monedes del bote.

La concurrència és impagable: l'altre dia dos paios discutien sobre la ubicació geogràfica de Huelva dins el mapa de Catalunya, mentre el Barça jugava la copa del rei contra el Badalona per la tele. Hi ha també un matrimoni enganxat a les sèries de televisió que un amic els descarrega d'internet. I uns quants hippies del casal que parlen sobre l'augment de l'euríbor, i com repercuteix en la torre dels seus pares. Hi ha el borratxo de pell rosada i mirada perduda que no s'aguanta dret, però prefereix beure a la barra perquè l'Ángel triga menys en arribar-hi que a la taula. O els qui aporten antics llibres de La Caixa sobre els jocs olímpics al punt de bookcrossing. Fins i tot una vegada, amb tota la calorada de l'agost, va entrar un georgià amb una caçadora de pell enorme, i després de mirar una bona estona, l'Ángel li va preguntar: ¿Qué quieres?... Solo robar, va ser la resposta, abans de ser espantat a crits. El cap de setmana es fot de gom a gom, però sempre hi ha un tamboret al costat d'una bota on poder seure-hi una estona, embadocar-se o fer-la petar.

A l'Ángel sempre s'hi és ben rebut.

3 comentaris:

Rafael P. ha dit...

Macho, puta caña de dibujo, en serio. No entenderé el texto, pero me quedo con el dibujo. Enhorabuena.

Questionaire ha dit...

Em recorda Cal Quimet, a la Rambla de Prim. Mític lloc amb les seves guitarres penjades del sostre... entre d'altres coses inidentificades que hi pengen.

Doc Moriarty ha dit...

Són les últimes runes de la veritable Barcelona, la de la ciutat pre-starbucks.