dimarts, de novembre 07, 2006

V de vicioso


Les idees simpàtiques i la bona voluntat no són garantia suficient per a una bona pel·lícula. Anomenar curt a un engendre de 50 minuts és un error. Referir-s'hi com a migmetratge tindria un matís: mediocremetratge.

Fa un temps vaig veure el trailer de V de vicioso, una d'aquestes freakades que parodio-homenatjava la sèrie de televisió dels 80, la que TOTS hem vist. Em va semblar divertit.





Tururut.

Vint anys després de la invasió alienígena, la Terra està col·lonitzada per llangardaixos bípedes que continuen amagant la pell verdosa sota màscares de deficient factura. La Resistència, un grup d'eixalabrats esquèiters i pertorbats mentals només poden pintar parets amb la be baixa vermella. La repressió és tan gran que els soldats invasors (que patrullen constantment per Gràcia) apallissen de valent qualsevol crític amb el sistema.

Un tipus gras i camacurt, amb una insofrible dèria per cridar a cada escena, té l'arma definitiva per acabar amb les iguanes alienígenes: la gonorrea interespacial. És el primer humà que n'ha sobreviscut després d'haver estat violat durant mesos per una tropa de marcianus. Com un boig no fa més que disparar a tort i a dret, matant lagartus aquí i allà, per cridar l'atenció de la Resistència i de Mike Donovan, el seu mític líder.



Donovan és un atrapat de la vida. Va en cadira de rodes, porta el cap rapat, i cita el coronel Kurtz sense venir a tomb. S'ha deixat bastant, i ja no és el carismàtic reporter d'antuvi. De fet, sembla que ha passat les darreres dècades tancat a Sant Boi. Els membres de la resistència no són gaire més fiables. A saber: un ninja que no sap saltar, una científica rossa a qui la bata li vé gran, el malaguita de Torrente, un paio disfressat d'Angus Young o un altre amb una careta de Kiu, l'extraterrestre que va empastifar de mel tv3 a mitjans del 80.



Els invasors no són molt millors. El comandant és una espècie de Dertícia malalt que també cita frases de cinema (fins i tot els alienígenes s'han contagiat de freakisme), com la de Roy Batty al final de Blade Runner. Està gelós de la Diana, que apareix en un cameo (en català, lliteig) com a personatge de South Park en una pantalla. I, com no, vol dominar el món. Per això, se servirà de tres mosses (lagartes i pelandrusques) que perseguiran la resistència... per avisar-los dels plans del malvat dolentot.



La lluita final, en un magatzem del Vallès, serà una matança per a tots dos bàndols.
V de Vicioso és com una pel·lícula porno sense escenes de sexe. Actors reclutats al pàrquing d'Scorpia (si no són com apareixen en pantalla, mereixen l'óscar, de debò), diàlegs basats en puta joder puta puto jodido puto, i una linea argumental tan estúpida que pots dormir durant vint minuts i no perdre'n detall (de fet és el que em va passar). Hauria fasforwarejat les escenes si sabés que hi ha polvos enmig. Però tot i que el ritme és típic de precardamenta, aquesta no arriba mai. Tothom sap que les escalfabraguetes no són ben rebudes enlloc. I V de Vicioso és una d'elles.

Els efectes especials són abundants. No bons, ni variats, però si nombrosos. Un fotimé de trets làser amunt i avall, tres naus d'atac dels invasors, i dues enganxines amb el logo alien en un jeep. El muntatge és d'un amateur que espanta, i els actors (em fa cosa anomenar-los així) esperen uns segons a l'inici de cada escena abans de fer res. Els extres amb linees de diàleg deuen ser familiars dels realitzadors, perquè ningú amb dos dits de front hagués col·locat certs elements davant d'una càmera en la vida: la noia del bar (amb qui ja he tingut un malson), els motards que no pinten res però van tatuats, els resistents que només hi són per fer bulto...



I això que sembla que s'ho han passat bé. Se'ls veu bona voluntat i ganes de compartir l'afició amb tot el món. Com Hitler. En els cinc minuts que vaig soportar d'Así se hizo, els perpretadors de tot aquest tingladu reien continuament, i semblava que estessin fent la versió definitiva de V. Les disfresses són efectives, i el maquillatge llangardesc està força ben conseguit. Però tota la resta falla.



D'acord,
No crec que el Teleindiscreta vengui cromos amb imatges de V de vicioso.


4 comentaris:

Rafael P. ha dit...

Nunca tuve demasiadas ganas de ver esto. Sólo sentía curiosidad por ver cómo era, ya que hasta por la tele lo había visto comentado. Chorra como mínimo, pero pensé que tendría algún aliciente como para que mereciera la pena.
Veo que no lo tiene, así que gracias por ahorrarme la molestia de perder 50 minutos de mi vida.

Doc Moriarty ha dit...

A servir. Me siento como en aquel episodio del Doctor Slump en el que Senvei Norimaki envejecía antes que nadie de tanto viajar por el tiempo.

Anònim ha dit...

Pues pa verte dormido y q no te haya gustado buen resumen te has currao pringaillo :_)

Doc Moriarty ha dit...

Ernest Hemingway dijo antes de su primer coma etílico: las cosas, o se hacen bien, o no se hacen.