Estremidor document gràfic, que revela la situació actual dels nens prodigi d'aquest país. En Jep es deixa sodomitzar per en Teo dins la seva tenda de campanya a canvi d'una paperina de cavall, mentre en Fidel espera l'arribada d'en Poli Díaz amb el botí del darrer atracament a un Schlecker (un pot d'espuma d'afaitar i dos clips amb purpurina per al cabell).
dilluns, desembre 18, 2006
Cavall Fort
Estremidor document gràfic, que revela la situació actual dels nens prodigi d'aquest país. En Jep es deixa sodomitzar per en Teo dins la seva tenda de campanya a canvi d'una paperina de cavall, mentre en Fidel espera l'arribada d'en Poli Díaz amb el botí del darrer atracament a un Schlecker (un pot d'espuma d'afaitar i dos clips amb purpurina per al cabell).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 sentències:
Terrible, terrible... Però ben mirat, quee es fotin: mai vaig poder suportar el Cavall Fort, ja veu què li dic. Sempre vaig ser més de Mortadelos, Superlópez y Mitsubishis.
Jo sí que llegia el Cavall Fort!
(però no he pillat el chiste fins la segona vegada que he mirat el post... aquest humor tan fi no està fet per a tothom)
Vaig aprendre a dibuixar amb Mortadelo. Vaig riure amb Superlópez.
El Jep i Fidel, l'Spiriou, en Massagran... els vaig llegir perquè aleshores TOT nen els llegia. Estaven a tot arreu: escola, dentistes, biblioteques, esplais, prostíbuls...
I ja em semblaven rancis aleshores.
A mi em semblaven també rancis, casposos, com de mal rotllo. El mateix disseny dels personatges em semblava horrible; i això ja em distanciava de la història. A la biblioteca de la meva escola hi havia a desenes...
Només en salvo l'Ot el Bruixot.
Era de la Pilarin? Perquè això sí: els dibuixos de la Pilarin, malgrat són la cursilada més gran del món (darrera de Il Divo, of course) em continuen subjugant poderosament.
I és que no ens enganyem: la nostra educació sentimental no és la d'un jovencell del segle XIX (Flaubert, Grand Tour per Itàlia, etc.) sinó de viodejocs maravellosament cutres en un Amstrad CPC i Makinavajas; com a mínim, la meva. I així m'ha anat...
L'Ot era d'em Picanyol. La Pilarín dibuixaca les cares de Bélmez.
M'he de caxviar tl tecjat...
Els dibuixos de la Pilarín tenien quelcom sinistre, i és que la pobra mai va ser capaç d'aprendre a dibuixar nuques.
I això que era capaç de dibuixar multituds i personatges històrics (Jaume I, Lluís Companys, Edison, qui fos).
Però encara que dibuixés multituds anant endavant i enrera, o rotllanes, TOTS els personatges estaven sempre ensenyant el naset al espectador.
Exemple rotllana:
http://www.bcn.es/elspins/entrada/arbol.jpg
I ojo que té fins i tot botiga online, com el Listo:
http://www.pilarin.com/
Pilarín Bayés és efectivament, la il·lustradora més sinistra de la cultura catalana:
El Maquinista by Pilarín
Publica un comentari