divendres, de desembre 22, 2006

Dial M for Mark David Chapman

Fa dos anys que ha deixat de beure, i ara vol la seva part del pastís. Ni Miliki ni Milikito li parlen, i ha tret un disc que ha de vendre com sigui, tractant d'exprèmer una nostàlgia que la resta de la família ha deixat ben eixuta.

Fofito fa llàstima de veure, tant fora de lloc, pertanyent a una época pretèrita, com acabat de sortir d'una càmara de criogenització, amb un sentit de l'humor atrapat en bovines en un magatzem, ple de teranyines.

Truqueu en MDC.

3 comentaris:

L'huracà pensador ha dit...

Como están ustedeeeeees?!!!!
Ell fatal. Ja estava acabat a l'inici de la seva carrera...
Un pobre desgraciat arrosegat per una arrelada nissaga de l'espectacle, quan potser ell hauria pogut estar un bon taxidesmista, posem per cas.

Questionaire ha dit...

Jo una vegada vaig entrevistar en Gabi i al poc temps es va morir. Sort que ja no faig entrevistes, perquè si li havia de fer una a aquest pobre home...

Doc Moriarty ha dit...

Taxidermista... En Fofito hagués estat un gran Norman Bates.

De fet, encara està a temps. Amb els diners que tregui del disc (dues o tres mil pesetes), que monti un motel. En comptes de en sa mare, ell porta trenta anys transformant-se en son pare.