dijous, de desembre 28, 2006

L'home del sud



Las Vegas és el lloc perfecte per escurar les butxaques d'un xaval i la seva noia. El joc els pot més que res, i aviat es queden pelats. És per això que l'oferta de l'home del sud, un vell xaruc estrany amb pinta de beure petroli per esmorzar, és ben temptadora.

Si l'encenedor del noi funciona deu vegades seguides sense fallar, es poden quedar el cotxe esportiu.

Si hi ha una sola interrupció, l'home del sud es quedarà amb el dit petit de la mà esquerra del nano.




La noia no hi està d'acord, però la cobdícia és més forta que el sentit comú i aviat són a la luxosa habitació de l'hotel del vell, amb un testimoni.




Un, dos, tres, quatre, cinc...



L'hora d'Alfred Hitchcock comptava amb en John Huston per al paper de l'home del sud, amb Melanie Griffith com a noia de l'eixalabrat apostador i Kim Novak com a esposa soferta del primer, i es basava en una història curta de Roald Dahl. Quentin Tarantino en va arribar a fer una versió/homenatge en l'únic capítol bo d'aquella pel·lícula mediocre que era Four Rooms. La tensió es respira a cada fotograma de l'episodi, i augmenta en dosis insoportables en l'escena de la juguesca final.

Per sort, de vegades, els records de la infància no queden distorsionats per la nostàlgia, i fan justícia a certes peces magistrals.

4 comentaris:

Kike ha dit...

Si señor, El Hombre del sur, que catalán no sé pero hasta ahí llego. Basado, por cierto, en un relato de Roald Dahl (que no sólo escribía cosas para crios). Contra todo pronóstico me gustó más la versión televisiva que la literaria, y eso que admiro a Dahl. Pero la de los 50, que la de los 80 tambien molaba pero no tenia a Steve McQueen y Peter Lorre.

Doc Moriarty ha dit...

¡¡¡No encuentro la versión de McQueen por ningún lado!!!

Tengo la primera temporada de los 50 en DVD, compradita de Amazon, pero los muy cabrones han dejado de subtitular las siguientes.

Un placer verlo por aquí, detractor OFICIAL de Eragon.

Kike ha dit...

Es que este país se encuentran en la "Infrazona". Ponte a mirar el emule a ver. A lo mejor hay suerte.

Pansete ha dit...

No hi havia una versió d'aquest clàssic a una sèrie de TV3 que es deia "Històries increïbles" (o alguna cosa així)? I no em refereixo a la que va produir l'Spielberg; em refereixo a una que van emetre als anys 80 i recordo que la presentació consistia en unes imatges (diria que eren cartes del tarot) que anaven girant sobre sí mateixes...