dijous, de desembre 07, 2006

Los años perdidos de Sherlock Holmes, de Jamyang Norbu


Sense ser una mala obra, Los años perdidos de Sherlock Holmes és força decepcionant.

Quan Conan Doyle va decidir matar el seu personatge més popular a les cascades de Reichenbach, a mans del meu rebesavi, el professor Moriarty, no hi havia trekkies. Com es deuen dir els fans del detectius de Baker Street? Sherlockies? Holmeckies? Ristomejideckies?

El cas és que l'allau de cartes que va rebre el van fer resuscitar-lo i dir que l'investigador s'havia estat dos anys al Tibet.

Aquest forat a la biografia de Sherlock Holmes, que JJ Benítez hauria amortitzat amb nou volums insufribles sobre un astronauta enamorant-se del doctor Watson, ha portat al tibetà Jamyang Norbu a fabular sobre el possible periple de SH per la seva terra. Confessament inspirat en Conan Doyle y Rudyard Kipling, Norbu ens ofereix una novel·la d'aventures molt irregular. Usa de narrador un company indi, émul de Watson, que seguirà amb admiració el detectiu en les seves peripècies.

Un començament d'allò més Sax Rohmer, fumanxumesc, amb acció que dura tres quarts de pàgina, intentant incloure-hi tot l'imaginari possible sobre els viatges per la Índia i la Xina. D'assassins thugs a màfies orientals, passant per espies i perseguidors infatigables com el Coronel Moran. Hi ha sobresaturació d'explicacions i descripcions sobre usos i costums, que distreuen de l'argument, que molt bé no sabem quin és.

El nucli de la novel·la és una còpia bastant descarada d'Indiana Jones y el Templo Maldito. Sherlock i els seus acompanyants s'endinsen a l'Himalaya, perseguits (hi ha molta persecució cada tres o quatre pàgines) per bandolers i pels mateixos dolents de la primera part, que no acaben de rendir-se. Arribaran a Potala, el palau del Gran Lama, on l'autor ens donarà una altra classe magistral sobre el Tibet. Més intents d'assassinats, i en Sherlock es converteix en protector del Dalai Lama. Aquí s'hi col·loquen uns quants ninjes i un misteriós personatge que sap moure els objectes sense tocar-los, com Anakin Skywalker.

El desenllaç es veu venir de lluny. El misteriós personatge no és ni més ni menys que James Moriarty (¡visca!), tractat aquí com un Darth Vader de pacotilla. Sense saber molt bé per què, Moriarty roba un mandala del Dalai Lama, que resulta ser un mapa cap al Temple de Shambala. Sherlock el recupera i hi ha una excursió cap allà, on es troben amb amb el Refugio de la Soledad de Superman. Fins i tot hi ha un tros de kryptonita al qual li diuen Piedra del Saber. L'autor desbarra del tot quan desvela que Moriarty és un lama fosc, el Ser Oscuro (y soy tu padre), que había perdut la memoria abans d'anar a Anglaterra... i Holmes és la reencarnació d'un lama bo, que té poders per contrarestar la seva Nèmesis. L'acte final es converteix en una espècie de Harry Potter amb rajos per aquí, energia per allà, que avorreix a qualsevol. Per sort l'he acabat d'una tacada aquest matí al llit, on només havia de passar l'estona d'aquest pont de desembre.

El bé venç sobre el mal i puntopelota.

Un epíleg ens descriu la desesperada situació del Tibet avui en dia, sota l'opressió a que està sotmès per la Xina, en un capítol final que podria haver estat escrit per Richard Gere.

Us el podeu estalviar: poc aporta al cànon Holmesià, i serà més interessant apropar-se a les recents El secretario italiano o La sabiduría de los muertos.

O enyorar...


2 comentaris:

Questionaire ha dit...

Li recomano un estupend llibre anomenat "El changó de BAker Street". A veure si el troba.

Doc Moriarty ha dit...

El buscaré. Ara mateix dubto d'aquirir El prostíbulo del terror, un comic book eròtic protagonitzat pel duo dinàmic de la investigació victoriana. Es estil Víbora, i no té mala pinta, però no m'acaba de fer el pes.