dissabte, de desembre 16, 2006

Oh, Blanca Navidad

Hi ha tant cinisme en els contes de David Sedaris, que un n'acaba afartat. Tot desprèn amargor: des dels personatges protagonistes fins a l'ambient estúpidament nadalenc que domina cadascuna de les pàgines.

Un paio contractat com a elf de Santa Claus d'uns grans magatzems, el testimoni d'una mestressa de casa que centrifuga el seu net, una puta a sopar per nadal, un productor d'un canal de televisió comprant la congregació d'una parròquia... David Sedaris escriu de puta mare. És concís, mordaç i té mala llet. Sap definir caràcters com pocs poden.

Però en menys de 140 pàgines t'entren ganes d'exterminar la humanitat i deixar que els ficus dominin el planeta.

Llegir Oh Blanca Navidad és com llepar un paper d'estrassa d'allò més colorit.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Vosté no para mai de llegir!? És una màquina! Que no sap que això de llegir destarota el cervell? Et fa començar a pensar!!

Doc Moriarty ha dit...

Calli, calli, que encara m'entraran ganes d'escriure!