dijous, de desembre 14, 2006

Parientes pobres del Diablo

És agradable trobar-se amb l'aplec de contes de Cristina Fernàndez-Cubas. Tres relats que pivoten al voltant d'inferns particulars de pobres diables exiliats de l'avern.

La fiebre azul és una història colonial, on un falsificador contrau l'Heliobut, una estranya malaltia que només pateixen els blancs, i que els fa embogir. Si bé la part més quotidiana li resta força (la tornada al país natal), l'atmòsfera onírica del Masajonia, l'hotel africà, amb els seus peculiars habitants (Balik, el pare Berini, De la Motte) és el millor de tot, completament absorvent.
Parientes pobres del diablo també ens parla d'algú fora de casa, una escriptora catalana a Mèxic, que coneix un tipus misteriós, solitari, que li revela la història d'aquests diables foragitats. Potser les parts de la tesina són les més fluixes, però l'aire Twilight zone del relat és esplèndid.
Canvi de registre total en El Moscardón, on una dona gran i, com en els anteriors, solitària, rememora la seva infància quan un borinot entra al seu menjador. Agre, egoista i manipuladora, la vella fa plans però poc temps li queda.

Un recull fresc i d'estil directe, molt recomanable.