dijous, de desembre 14, 2006

Pèrdues

Hi ha qui se'n va lentament, dins l'oblit, com un avançament de la mort. El dolor i l'alleujament van de la mà, però per sempre queda el record. Les castanyoles, els acudits que no s'acabaven mai, o un geni de mil dimonis.

Adéu, iaia.

6 comentaris:

Listo Entertainment ha dit...

La vida és una merda i el pitjor és que al final s'acaba (i que abans tb se'ls acaba a una pila de familiars, amics i èssers estimats).

Ànim.

Kesoytiza ha dit...

En efecte, la vida és una pel·li amb un final massa previsible.

Endavant!

blondie ha dit...

Un petó, Doc.

Pansete ha dit...

Un forta abraçada, Doc.

Questionaire ha dit...

Aquest Nadal, faci una copeta a la salut de la seva iaia. Sigui on sigui, segur que li ho agraeix.

Doc Moriarty ha dit...

Segur!

Gràcies a tots!