dijous, de desembre 21, 2006

Star Trek és una bona merda

En tota la seva extensió, no val res.

La saga de pel·lícules són a quina més dolenta. La mediocritat rodada en 35 mil·límetres.

Les sèries tipus La Próxima Generación o Voyager fan adormir a qualsevol.

No he vist Enterprise, i no la criticaré perquè hi apareix el meu admirat Scott Bakula, un home capaç d'aparèixer en la merda més insospitada. Deep Space Nine només m'agradava perquè la van fer un estiu a la una del migdia i era l'única cosa que es podia veure després de tornar de la platja.

El podi de la Infàmia és, però, per a la sèrie original, de la qual he pogut veure alguns episodis aquests dies per Btv i la tdt.

Star Trek es basa en el següent: un grapat d'homes en pijama de niló reparteixen la seva bondat com espores per la inmensitat de l'espai.

El cap és en James Tiberius Kirk, un tipus petit i rabassut, amb cara de pagessot d'Illinois. La seva dot de comandament es redueix a una tranca gegantina i un priaprisme preocupant, que fa embogir totes les fèmines de la galàxia sense excepció. Està obsessionat en fer el bé allà on només hi ha caos i biquinis de pell de teleñeco.

El senyor Spock diu que és un vulcanià, però és un pobre tarat mental que s'ha fet allargar les orelles com un elf d'El Senyor del Anells, i que parla com si no tingués emocions. És degut a la incapacitat de l'actor, Leonard Nimoy, per expressar res que no sigui ensopiment i dependència a la morfina. Pel seu gest sabem que se li acumula la ronya entre els dits.

McCoy és el metge de la sèrie, però amb un marcat component homosexual. No en baso en res per afirmar-ho, però sempre hi ha un personatge gay que no ha sortit de l'armari, i li ha tocat a ell. Enamorat del capità Kirk, McCoy no es defineix entre muerdeprotones o soplaquarks.



Scotty és tan irrellevant que pràcticament només se'l coneix per la frase dame más potencia, Scottie. No se sap bé si és un tripulant de la Enterprise o un comercial de Red Bull.

Els arguments de Star Trek es limiten a un: planeta per civilitzar és civilitzat pels humans de la Federació. El LSD va fer molt de mal, perquè en aquests planetes hi trobem rèpliques exactes de l'alemanya nazi o l'imperi romà, o còpies burdes dels Morlocks de El tiempo en sus manos. Sempre hi ha una mossa disposada a sacrificar-se pel capità Kirk (aka Captain Monster Cock), un fill de puta extraterrestre amb poders telequinètics, un parell de rentadores amb llumetes que simulen superordinadors i una moralina final, que es podria plasmar en la següent enganxina:

USS Enterprise. 300 años llevando la democracia a sus hogares.


PD. El nou projecte de JJ Abrams és una preqüela d'Star Trek, on s'explica com es van conèixer el senyor Spock i el capità Kirk, aquest darrer interpretat per Matt Damon. De debò.

3 comentaris:

Pansete ha dit...

Star Trek sempre em va semblar estúpida, insuportable i soporífera. Per això mai vaig veure ni un sol capítol.

Doc Moriarty ha dit...

Cregui'm que a l'hora de la migdiada fins i tot resulta hipnótica... és incomprensible com una toia d'aquestes característiques ha arribat a generar un fenòmen de masses tant inquietant.

Anònim ha dit...

oh, com n'estàs d'equivocat, és evident que no has entès de què anava l'adroació a star trek

els guions d'Star Trek eren una meravella, que feien funcionar una sèrie cutríssima, amb actors ja vells aleshores, feta amb un decorat de representació de final de curs i actors en pijama

humor, referències boníssimes a la ciència (que després han copiat tants altre si han sabut reconèixer per exemple els genials guionistes de futurama, big bang theory o altres)