dimecres, de desembre 27, 2006

Universalitat i Provincialisme

Ni l'un és sinònim de bo, ni l'altre... tampoc. I a TV3 sembla que tenim exemples de tots dos casos.

Àngels i Sants. Una sèrie pretesament moderna, amb un argument pretesament universal: el policia infiltrat per aturar una nova droga altament destructiva. A priori, podria ser exportable, sinó fos per la vergonya aliena d'uns guions ensopits, una trama estúpida i una direcció que copia dels americans sense captar-ne l'esència. Universalisme frustat.

Lo Cartanyà. Sitcom sobre les peripècies d'un grup de lleidatans, vindria a ser la sinopsi. Tanta importància se li dóna al tema de Lleida que la sèrie no gira al voltant de res més. És possible que allà faci gràcia. Dubto que fora la terra ferma en faci més que un cargol esclafat per una cadira de rodes abandonada. Provincialisme estèril.




Un altre dia parlarem de concursos, i portarem Primperan.

2 comentaris:

Questionaire ha dit...

En Lluís Homar és com en Samuel L. Jackson, que no s'en perd ni una?

Pansete ha dit...

En Lluís Homar, sempre "as himself".

Lo Cartanyà és l'Abjecció feta sitcom. No entraré en detall perquè no cal. És la Purria Absoluta.

Per cert, Doc and Doc's friends: bones festes i que el 2007 ens porti, com a mínim, les mateixes ganes de descollonar-nos de tot que el 2006.