divendres, de gener 26, 2007

Combat d'egòlatres


En una cantonada del quadrilàter, James Cameron, pes pesant de la ciència ficció des del 1978 amb Xenogenesis. Derrotes amb Piraña: los vampiros del mar i Titanic. Victòries més importants amb les dues de Terminator, Aliens i Mentiras Arriesgadas. Es pren amb calma els seus projectes, però quan s'hi llença, ho fa amb tota la carn a la graella. Malversador, megalòman, dictatorial, Cameron promet revolucionar el cinema amb Avatar, una pel·lícula rara sobre guerres extraterrestres amb alienígenes de cinc metres de color blau (Sembla una versió de Pandora al Congo).



A l'altra banda del ring, David Lynch. Pes ploma, amb el primer combat a Six figures getting sick (1966), va donar un cop d'efecte amb Eraserhead, i va mantenir-se al cim amb El hombre elefante. Lluitador inquietant, ha perdut pocs combats (com Dune), i s'ha fet gran amb autèntics KOs com Carretera Perdida o Terciopelo Azul. Si bé, els seus combats d'exhibició solen ser una autèntica estafa venerada per la legió de seguidors (Mulholland Drive), que li perdonen (i adoren) coses com Inland Empire, una maratoniana pel·lícula sense guió, sense planificació i sense vergonya. Es creu bo perquè ho és, però alerta, aneu amb compte, que molt a prop hi ha qui us vigila, ai si us enxampa en Gargamel.




Arbitra Ventura Pons, director de tercera a qui cada dos per tres li paguen un cicle a la filmoteca de Nova York perquè se'n vaig ben lluny i pari de molestar amb la merda de pel·lícules que fa per aquí.

13 comentaris:

El Gimene ha dit...

He de reconèixer que en el meus cas Lynch ha entrat en la mateixa categoria de Woody Allen o Spielberg: mirant les seves pel·lícules se'm desconecta automàticament l'esperit crític i em limito a gaudir de la festa.

Doc Moriarty ha dit...

Tots tres són massa irregulars, crec, però per causa del meu gust blockbusterià, prefereixo l'Steven (que a més està demostrant que té més registres que els dos anteriors).

Kesoytiza ha dit...

Sí, sí, sobretot registres com a director:

"Amistad"
"Always"
"Hook"

Superable només pels seus registres com a productor:

"Evolution"
"Twister"
"Deep Impact"


He de suposar que ningú de per aquí anirà a veure "La vida abismal", no?

Pobres de vosaltres!!

Doc Moriarty ha dit...

Això és un cop baix (s'ha oblidat El color púrpura).

No em negarà, però, que amb els darrers films està intentant fer coses diferents (Munich, sense anar més lluny.

Tot i que Lynch va canviar de registre amb Una historia verdadera.

Vaja, que l'encasellat és en Woody Allen.

PD. Déu no vulgui que Cameron faci mai una comedia.

El Gimene ha dit...

Titanic no ho era?

A en Woody i l'Spielberg els passa una cosa molt clara: fan moltes pel·lis i demostren que no són infalibes. Vull dir que no totes les pel·lis d'en Welles o d'en Ford eren obres mestres. Ja voldria més d'un directoret de nyigui nyogui amb algun Goya amb algun Goya a la butxaca que la millor pel·li de la seva vida fos com la pitjor d'un d'aquests dos (bé o quatre, ja que parlàvem també d'en Cameron i d'en Lynch).

Questionaire ha dit...

Spielberg té un pubblema amb la separació dels pares i ho endinya a totes les pel·les. Ah! I li ha produït "BAnderas de nuestros padres" al bo d'en Eastwood i li ha sortit "Salvad al soldado Ryan"-2. Malgrat tot, cal dir que "Munich" era sobèrbia.

Kesoytiza ha dit...

Munich és gran, sens dubte, però com el senyor "questionaire" ha esmentat molt bé, l'Spielberg té algun trauma familiar amb el que ens dóna la pallissa pel·li per pel·li. Només us recordaré que al llibre de "Jurassic Park" (valenta merda, per cert) al iaio se'l menjaven sense compassió una horda de "gallimimus", i en canvi a la pel·li en Richie Attenborough es passa l'estona abraçant aquells nens fills de puta. Un desastre.

Però se'l perdona per "Minority Report", la millor adaptació de Dick després de "Bladerunner" i (per descomptat) "Total Recall".

Doc Moriarty ha dit...

Papa Spielberg se'n va anar a combatre com a pilot durant la segona guerra mundial, i això ha marcat les pel·lícules de l'Stevie. Algun dia n'haurem de parlar d'aquest home amb tants complexes com Woody Allen.

El Gimene ha dit...

Tornant al senyor Lynch, estic veient Twin Peaks després de 15 anys i no només aguanta, sinó que es veu amb molt de plaer, sobretot els capítols dirigits per ell. Els dos primers de la segona temporada són collonuts.
La llàstima és que Telecinco, que acabava de nèixer, no es va gastar gaire pasta en el doblatge i es nota molt. Massa.

Doc Moriarty ha dit...

Jo confesso: mai he vist Twin Peaks.

El Gimene ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
El Gimene ha dit...

Doncs és molt divertida, si algun dia va sobrat de temps i mancat de bons estímuls televisius, no ho dubti . L'agent Dale Cooper serà un gran descobriment.

Doc Moriarty ha dit...

Ho sé, ho sé, però és com Los Soprano: tothom me'n diu meravelles i jo mai trobo el moment.