dijous, de gener 25, 2007

Dia Mundial De Les Coses Que Et Venen De Cul




T'aixeques d'hora quan fa fred, tot i que has de currar per la tarda. Vas al jutjat i han suspès el judici, però ja has perdut mig matí. A partir d'aquí, tot fa pujada. L'ordinador es desconfigura i s'acaba la tarjeta de metro. S'esgota la bateria del mòvil i l'esquena em punxa de dolor. Tusso, l'encostipat encara hi és, i ja estic cansat. Necessito seure i no fer res: veure la tele durant hores, jugar al Colditz i dibuixar fins a gastar els llapissos. Però això no passarà avui, perquè encara em queda tota una tarda sense descans per endavant. Semblo un anunci de ceregumil, però hi ha dies en que no hauries de sortir del llit.

2 comentaris:

El Gimene ha dit...

Són aquells dies en què algun imbècil et diu: això vol dir que estàs viu, tio! I tu desitges que qui no segueixi viu, sigui ell.

Doc Moriarty ha dit...

és el Kharma, ho sé.

Hauria de tenir un grapat de forats excavats a Collserola per anar-me desefent d'aquesta gent, amic!