Petita, amb fotografies en blanc i negre que recorden els antics banys de la Barceloneta a les parets, repintades mil vegades del mateix color. Mitja dotzena d'amics mantenen una tertúlia política en una taula, dos homes grassos i encorbatats parlen de feina al costat de la cuina, els cambrers t'atenen com si fossis l'únic client, mentre a la barra i a la porta d'entrada hi ha qui s'espera per fer un mos amb una quinto a la mà. Mengem pop, sardines i cap i pota, i en John Hammond i la seva dona la Karina, que s'asseuen a la nostra mateixa taula, ens miren encuriosits, com si no haguessin vist mai ningú menjar. Les bombes són fantàstiques, amb la patata i la carn ben picadetes i barrejades, i l'allioli és demolidor, però addictiu.
La cova fumada, al carrer Baluard 56, obre els dissabtes de nou a quarts de dues, i és tot un viatge en el temps.
La cova fumada, al carrer Baluard 56, obre els dissabtes de nou a quarts de dues, i és tot un viatge en el temps.
8 sentències:
I després, per fer-hi la copeta, Cal Quimet, a la Rambla de Prim, a Gràcia. I vigili, Doc, de no topar amb les guitarres que pengen del sostre.
PS: El local el van pintar per darrer cop quan en Robespierre jugava a caniques amb els seus companys d'escola.
Ja és el segon cop que em parla de Cal Quimet... no trigaré gaire en anar-hi.
PD. Robespierre era un mal perdedor.
Quan diu Gràcia, entenc Sant Martí, per cert.
Snif, snif... Conec La Cova Fumada... Quantes bombes (de marica), torrades amb all-i-oli, popets, bacallàs i copes de vi (nefast però entranyable) no hi hauré assaborit... Doc, m'ha tocat la fibra... per la banda de l'estomac. Vaig anar fa mig any però cal que hi peregrini de nou.
Per cert (i ja eixugades les llàgrimes): la quantitat de "Quimets" que hi ha per BCN! A prop de la plaça Eivissa en conec un que fan uns bocates tremendos; i a Poble Sec (crec que està exactament al carrer on va néixer l'insigne noi del Poble Sec) hi ha un Quimet que fa caure de cul: tapetes selectes, vins de puta mare i rareses vàries! Això sí, preparin la cartera.
Però cap d'ells segur que no és tan genuí com la Cova Fumada...
La cova fumada només obre els dissabtes?
Deu estar a petar de gent llavors, oi?
Obre de dilluns a divendres matí i tarda, i els dissabtes pel matí.
I sí, és a petar.
M'hi acostaré sense demora.
Jo tb conec el Quimet de la P.Eïvissa!
Publica un comentari