dilluns, de gener 15, 2007

Tdobad-se madameng

El pitjor d'agafar el que se'n diu un trancazo és la pèrdua de total de la dignitat humana. Es comença amb una certa lleugeresa, mig de conya, dient ui, em sembla que l'estic cobant, com si fóssim gallines. Després ve el col·lapse nasal, que et fa esclatar el cap com el tipus aquell de La Cosa, i que creix i creix i a la nit s'ha convertit en una massa amorfa amb vida pròpia. No hi ha forma de desfer-se de la tos, bronca, cabrona, brutal, de miner retirat, que colpeja l'esòfag, el pit i et deixa un dolor punxant darrere les parpelles. No pots dormir.
Els anuncis de pols solubles vàries contra el constipat et presenten tot de gent a punt de deixar de ser persones, però que ho eviten amb el beuratge màgic. La cançoneta del desenfriol no se me'n va del cap, la imatge de l'home ensenyant el seu gos a pixar a la tassa se'm repeteix en tots els malsons.
Estic fet un nyap.

6 comentaris:

L'huracà pensador ha dit...

Lamento el seu estat lamentable. Consoli's pensant com acabaran els virus un cop hagi superar aquest tràngol.

Pansete ha dit...

Què li han fet a terres lusitanes?! QUÈ??!!!

Doc Moriarty ha dit...

És el jet lag (sic).

blondie ha dit...

Pero no has perdut l'ingeni, que ja es molt. Gran títol Doc

Questionaire ha dit...

Aquell no afaitar-se, aquell anar amb barnús per casa...

Doc Moriarty ha dit...

O conjuntant diferents pijames rebregats. Avui torno a la feina. Viva y bravo.