dimarts, de febrer 13, 2007

Certa vehemència absurda

És sorprenent que en un país tan petit com el nostre hi hagi una quantitat tan elevada de líders d'opinió estèrils, dels que no tenen seguidors ni mestres, ni sentit del ridícul.

Manuel Trallero. L'insofrible periodista, adalil de les causes perdudes més populistes que es puguin trobar, adopta la postura de Sant Patró de la Defensa del Ciutadà. Crida molt, s'exaspera, i posa el crit al cel quan no se li dóna la raó; i sempre la té. Acostuma a carregar contra el govern, faci el que faci, fins a l'extrem de defensar avui el blanc i demà el negre amb la mateixa contundència. Especialista en temes com les obres de l'AVE, el Carmel, la tercera hora de castellà, el caos ferroviari, les vagues de metges, els tancaments dels aeroports, l'eutanàsia a Itàlia, el consum de drogues entre el jovent i un llarg reguitzell de titulars de diaris, ho acostuma a tancar tot amb la paraula llibertat. Pot dir les bestieses més inversemblants que se li passen pel cap en el moment, però quan se li du la contrària, demana que no es frivolitzi sobre el tema.

Pilar Rahola. Ídol sexual de Ferran Monegal. Clar exemple de la dona penell, que gira on bufa el vent. Defensa amb dents i urpes els seus arguments, i quan li falla aquest mètode, fa una caigudeta de pestanyes i utilitza un sex-appeal que no té. De veu rogallosa, és impossible adscriure-la a cap corrent d'opinió: passa de l'esquerra més extrema al sionisme recalcitrant. Té un side-kick en la figura de Josep Cuní, un home inquietant, que la treu a passejar quan li interessa despedaçar algún convidat però no vol semblar massa groller. Li agrada menjar-se okupes per esmorzar.


Miki Puig. Farsant de pes variable que es fa dir músic, l'aportació màxima del qual al món de les melodies és el oOOooOOOooh bonito es. D'enorme afinitat per anorèxiques i pertorbades que canten en xiuxiueixos, té inclinació també pels coros infantils. Sempre va un pas per endavant del loops! i del silenci?, i tot el que no sigui el que està in és una merda per a retardats. És capaç de dir que com un rioja tinto no hi ha res, i que el lambrusco rosat el van inventar per als vulgars a qui no els agrada el vi. A la mitja hora és capaç de defensar els vermuts fets amb Don Simón i olives, sense enrojolarse. Es vanta de ser un neopijo quan és un pobre desgraciat amb la personalitat d'un flyer del pub de moda.


Aída Nízar. Bruixa bruixota amb totes les de la llei. No és catalana, però com que s'ha arrambat per aquí alguna vegada que altra, també li toca el rebre. Es va fer popular amb una edició de Gran Hermano, pero ha seguit donant guerra des de diferents púlpits, ja sigui en programes roses, a Crónicas Marcianas, en televisions locals o en cantonades a l'estil Rompetechos. Parla d'ella mateixa en tercera persona, va aparèixer a l'interviu després d'unes quantes setmanes de treball intens amb el photoshop, i ara es dedica a furtar bagatel·les als duty free dels aeroports. Parla fort, fins a rebentar els timpans del seu interlocutor, i parla tant que ha d'inventar-se coses per no callar. Així, la seva ment fabuladora es creu tot el que diu, i per pura llei de probabilitats sovint l'encerta. Carn de cuneta o prostíbul de psicòtiques.

Josep Maria Minguella. L'única cosa que va fer bona va ser portar l'Stoitxkov a Barcelona. A partir d'aleshores tot ha estat caiguda lliure. Crítica qualsevol gestió que es faci a can Barça amb l'únic argument que ell ho faria millor. Diu que l'única cosa que busca és transparència, però encara no es coneix cap divisa trasnparent. Amb la cara de teleñeco que gasta, amb o sense bigoti, té facilitat per denunciar bajanades sense intentar disimular que ell seria el primer en fer-les. Té el suport mediàtic d'Alfons Arús.

Salvador Sostres. Parlaria d'ell, però em fa una mandra tremenda.

17 comentaris:

Lo Gené ha dit...

Gran resum de personatges catalans (o no) del mon del periodisme.
Tot i això, cal dir que a mi la tonteria permament del Trallero m'agrada, i la seua secció al TVMania em sembla força graciosa -sense el nivell del Joaquim Roglan, tot s'ha de dir-. El Minguella també em fa gracia, es un personatge lamentable, però fa riure.
La resta, caca, amb especial menció del pseudo-músic Miki Puig (gordo però li agraden les anorexiques) i la Pilar Rahola, una PUTA com n'hi ha poques.

El Gimene ha dit...

¿Què podem dir d'una persona que encara no se n'ha adonat que el Sardà el portava al Crónicas en categoria de friki, no com a opinador? Podriem dir que estava una mica per sobre d'en Pozí i una mica per sota d'en Pumares. Aquest noi vol ser un provocador, però quan llegeixes els seus articles quatre o cinc dies seguits te n'adones que és un pocapena. I trobo que escriu bé, llàstima que tingui tan poc a dir.
Com pot veure, Doc, a mi si que no em feia mandra parlar d'en Salvador Sostres.

Doc Moriarty ha dit...

És que crec que SS vol que es parli d'ell, tan si bé com malament, perquè és un no-ningú.

El recordo de quan feia la seva secció a El Rosari de l'Aurora, en una participació absolutament lamentable. Impagable la imitació que en Quim Kong en feia d'ell quan no hi anava.

Lo Gené ha dit...

Ostres, no ho recordava... És molt fotut haver xupat tants anys i programes del Rosari i no recordar que el SS tenia secció al programa. De veritat, ni m'en recordo.

Doc Moriarty ha dit...

Era l'última de totes, i hi posava la cirereta (podrida) de qualitat (dubtosa).

Questionaire ha dit...

Avui, apreciat Doc, les ha bordat. Una a una.

La meva més cordial enhorabona.

Kesoytiza ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Kesoytiza ha dit...

Res a dir (excepte un parell d'insults envers en SS, que mai van malament). Per si de cas s'han quedat amb ganes els remeto a un vell article sobre ell:

http://kesoytiza.blogspot.com/2006
/07/
carta-oberta-salvador-sostres.html

Fa un parell de setmanes me'l vaig creuar per Enric Granados i em va fer llàstima. Mai he vist ningú més trist. Li pessava la vida. Terrible.

Doc, aquí té personal per a una segona edició:

-Ramon de España.
-Félix de Azúa.
-Arcadi Espada.

Vaja, acabo d'adornar-me que tots tres són promotors de "Ciudadanos".

Endavant amb l'odi.

Doc Moriarty ha dit...

Ja li vaig llegir el post sobre en Sostres, ja.

Més endavant reobrirem els canons contra aquesta plaga.

El Gimene ha dit...

Sr. Kesoytiza, coincideixo amb vostè, jo vaig trobar-me el senyor SS pel carrer i la sensació que va donar-me va ser la mateixa que a vostè. Tristor. Fa pinta de candidat ideal per acabar patint una síndrome Diògenes.

Doc Moriarty ha dit...

És que SS no té casa? Que viu al carrer? Jo crec que enmagatzema merda al cervell...

El Gimene ha dit...

M'he oblidat fins ara de comentar un fet que em sembla que hauria de comentar el meu terapeuta, però no m'atreveixo perquè potser m'apujaria el preu de les sessions: a mi la Rahola em posa molt calent. Sóc l'únic?

Doc Moriarty ha dit...

Calent... en quin sentit?

El Gimene ha dit...

En el d'acumular sang als cossos cavernosos de l'entrecuix. No acostumo a experimentar-ho de cap altra manera.

Doc Moriarty ha dit...

Hi ha la calentor tipus Rocco i la tipus Eto'o. La seva és Rocconiana. La meva sol ser camerunesa.

El Gimene ha dit...

He, he, he... (que per si algú no ho sap, com jo fins fa ben poc, ès la forma catalana correcta de "je, je, je...")

Anònim ha dit...

La Rahola està de puta mare. Ho sento, però a mi em posa, m´agrada el seu verb calent, els seus escots i la seva força. Es una tipa que deu ser una tigresa al llit