divendres, de febrer 23, 2007

La dona de dol


Un revisor s'havia aturat en el compartiment on hi havia l´Eva i una dona gran, de cara arrugada com una pansa i vestida de dol, que somreïa cada cop que la guaitava.

-Jo també vaig perdre el meu marit... –digué ella en un fil de veu.

L´Eva es sobresaltà. El revisor va girar cua i continuà cap a altre compartiment.

-Perdoni?

-Ho veig a la seva cara, fräulein. Fa vosté la mateixa cara que la nostra estimada Alemanya...

-Disculpi, no l´entenc.

-Moltes dones ens hem quedat vídues amb aquesta guerra inútil, fräulein. I totes fem el mateix posat, no podem enganyar a ningú. Però a vosté se la veu forta, i és jove, no com jo, que no puc esperar res més de la vida. Alemanya es quedarà vídua quan acabi aquesta guerra també, fräulein. Tothom creu que guanyarem, però jo n´estic segura que no. Mai no es guanya una guerra, sap? Ningú no guanya mai, ningú. I Alemanya és una vella dama que perdrà la seva llibertat i el seu poder, potser perquè ha festejat massa amb un altre amant: l'ambició. Aquest vell país nostre tant estimat enviduarà, no ho dubti pas, fräulein. I aleshores tots farem el mateix posat. Ja, fräulein. Així serà.

L'Eva quedà frapada per les paraules d´aquella dona de dol. Ningú no s´atrevia a parlar d'aquella manera al Tercer Reich per por de les represàlies. Ningú no gosava plantar cara als fonaments de la política del Führer d´una forma tan senzilla com ho havia plantejat l'anciana. I ella semblava, no obstant, amb el seu somriure innocent, aliena a tot perill.

-Quan va morir el seu marit? –va preguntar, potser massa directament, l'Eva.

-A la Primera Gran Guerra, fräulein. Defensant Alemanya. I sap un secret? –la dona s´atansà a la seva companya de compartiment, i xiuxiuejà perquè ningú més que ella pogués sentir el que anava a dir-: la bala que el va matar no anava destinada a ell, no, no, fräulein. Ell es va interposar entre la bala i el petit caporal a qui anaven a matar, sí, ja em pot ben creure. I aquest caporal, fräulein, es deia, i es diu, Adolf Hitler. Ja em pot ben creure, fräulein. És tant cert com que em trobo aquí parlant amb vosté.

-El Führer? –exclamà ella en veu baixa.

-Tal com em sent. I ara pensi, fräulein, pensi: què hagués passat si jo hagués pogut convèncer el meu marit perquè s´amagués quan el van cridar a files? Què hagués passat?

La vídua es tornà a seure amb l'espatlla recta, mà sobre mà, sostenint aquell somriure que tan sols els anys otorguen a les persones. Els ulls li brillaven, com si hagués revelat un secret amagat durant anys. O potser era una fantasia que ella covava sobre la mort del seu marit, reflexionà l'Eva. Potser necessitava donar-li importància, per no haver de tenir-lo present en una trinxera ofegat per la màscara antigàs i amb un tros de plom incrustat al cor.

Què hagués passat? Es preguntà per fi l´Eva, quan el revisor tornava a la porta i anunciava que el dinar estava llest al vagó restaurant.



Queden tres setmanes per Montecristo.

9 comentaris:

Zypyty ha dit...

¡Aigg....quina impaciencia!,no ens faci patir sisplau.

El Gimene ha dit...

nyam nyam

Lo Gené ha dit...

"Què hagués passat? Es preguntà per fi l´Eva, quan el revisor tornava a la porta i anunciava que el dinar estava llest al vagó restaurant."

Possiblement, Hitler i el seu règim va resultar tant desagradable com a la vegada necessari per al desenvolupament de les mentalitats eurpees i, en general, occidental. Sense Hitler possiblement avui en dia encara considerariem normals l'esclavitud o l'apartheid sudafricà. L'Alemanya nazi i la segona guerra mundial van suposar un trecament, una situació de ruptura, en un occident que necessitava madurar a marxes forçades després del període d'entreguerres. Si Hitler hagués mort, l'hauria substituït una altra figura.

El Gimene ha dit...

Sí, possiblement algun ascendent d'Angel Acebes.

Doc Moriarty ha dit...

O ell en persona.

Lo Gené ha dit...

No fotem, que l'Acebes és un xixarel·lo comparat amb els grans genocides de la humanitat. Aquest no és més que un fanatiquillo nacional-catòlic de pa sucat amb oli. Carallots d'aquesta índole només poden triomfar en un "llogaret" com les espanyes.

Doc Moriarty ha dit...

Digues-li a Serrano Súñer.

Lo Gené ha dit...

Això mateix.

Questionaire ha dit...

Caram, Doc. Li veig un bon estil. Tres setmanes, diu? Ui, poc abans de Sant Jordi...