dimecres, de febrer 07, 2007

Una noche de perros, de Hugh Laurie

Una noche de perros es publica arran de l'éxit de House. No crec que ho dubti ningú. I tampoc és que tingui res de dolent.

Però les preses, com se sap, no són bones conselleres, i aquesta edició és una autèntica acumulació de despropòsits. Començant per una portada horrorosa, amb una espècie de diana mod, el títol inmens i la silueta del doctor House sobre una moto (sic), i passant per una sinopsi a la contraportada que resum la primera pàgina de la novel·la... i ho fa malament. Parla del protagonisme, Thomas Lang, com a ex-policia, quan és ex-militar, i fa esment d'un munt de situacions que es donaran a la primera meitat del primer capítol.

Hi ha un detall que em treu de polleguera. Qui cony ha traduït The Gun Seller, el títol original de la novel·la, per Una noche de perros (Una nit bestial, en català)? Quin criteri s'ha seguit. Deixem les coses clares: la novel·la va sobre traficants d'armes. Què vol dir Una noche de perros? És com si algú hagués decidit que Les Miserables, de Victor Hugo, s'hauria de traduir com a Me gustan los kiwis.

Deixant aquestes consideracions de banda, The Gun Seller s'ha d'inscriure dins de la novel·la britànica més àcida, en la línia de Nick Hornby i d'Stephen Fry, amb tot el bo i el dolent que això comporta. És una obra sarcàstica, plena de girs, d'observacions agudes i de cinisme, que s'agraeix i et fa llegir cada pàgina amb un somriure a la boca. I Hugh Laurie té força talent. Però també hi ha la vessant negativa, que podríem anomenar Els Bocins Hugh Grant: subtrames romàntiques que no encaixen amb el to àcid general, i que et fan tenir la imatge de la Kristin Scott Thomas amb la seva cara de no haver arribat mai a l'orgasme present en massa fragments del relat.

L'obra de Laurie va ser escrita l'any 1996, i ja ha quedat molt desfasada. La trama principal, que gira al voltant de la conspiració de la CIA per crear un gran atemptat a nivell mediàtic per fer entrar en escena un nou helicòpter (batejat com El Graduado), i usar-ho com a anunci publicitari de l'aparell, ja no serveix. El món no és el mateix després de l'11-s. Les referències al gran atemptat de la novel·la semblen prehistòriques. Voleu que faci un nou Munich?, pregunta el protagonista. A partir d'aquí, tot sembla antic, i el grup terrorista on infiltren en Thomas Lang es fa dir la Espada Justiciera, i sembla de riure.



Per sort, el talent de Laurie és indiscutible, i la novel·la es fa interessant i enrevesada. Potser massa a vegades, perquè hi ha personatges que apareixen i desapareixen i un ja no se'n recorda de qui cony eren. A més de les trames econòmiques dels traficants d'armes que, sincerament, semblaven extretes del Cinco Días, i es fan difícils de seguir. Si un es queda amb els sis o set personates bàsics, no tindrà problemas per anar col·locant cares com Robert Carlyle, Daniel Craig, Rhys Iffans o Stellan Skarsgard. Com a director no ho dubteu mai: el Guy Ritchie d'Snatch.


Dividida en dos blocs força diferenciats (el de la investigació tipus novel·la negra i el de la infiltració a l'estil Tom Clancy), en què el primer és llegeix més de gust; irregular i allargada en excés en la part central, i acabada en un plis plas simpàtic però que oblidaré en un parell de setmanes, la novel·la és força recomanable com a distracció si s'és amant de l'humor britànic, i fan dels personatges creats per Laurie (que no es limiten a House!).

Sí, The Gun Seller és altament cinematogràfica. Sí, Thomas Lang és el doctor House ficat a militar infiltrat en grup terrorista. Sí, haurien de tallar-li les mans a la traductora del títol.

1 comentari:

Rafel cognoms ha dit...

D’això se’n diu colonització cultural: veiem el món amb ulleres espanyoles. I si ens les llevem, ens sentim insegurs.

A banda, la tinya de les corrences a l'hora d'editar. Molta pressa i poca endreça.