dijous, de març 29, 2007

Blogologia universal: les portes dels lavabos dels jutjats

Molt abans de l'internet, de la societat de la informació i del porno gratis ja existia la inquietud de la transmissió del coneixement i el pensament propis a qui hi estigués interessat.
Molt abans dels blogspot, dels blocat, dels bloctum, ja existien les portes dels lavabos.
Els jutjats d'un gran ciutat no en són l'excepció, i els blocaires mostren un esperit inquiet, pròxim a la companyonia entre mingitonautes, amb posts plens de consells, contactes i reflexions anònimes.

La crítica social aplicada al subjecte. La duresa de la vivència personal sintetitzada en tres linies de grafia escolar però missatge poderós. La justícia com un element que es pot fer i desfer en paquets de sis, com una ouera. Se hace poca. Es pot fer molta justícia? Hi ha diferents graus? Si en aquest home li han fet poca: vol dir que li han fet però no del tot?

Un altre cop la justícia. Però en aquest post hi ha respostes, que interpel·len directament el blocaire. Un raonament du a l'altre: si els homes no poden jutjar, qui ho ja de fer? Magnífica la resposta que introdueix les tortugues ninja com a base del sistema judicial. Inquietant l'apòstol d'Orwell que demana que se n'encarreguin uns robots.

Això ho ha escrit un argentí. Segur.

Sempre hi ha d'haver una secció de contactes. La llàstima és que el mail no és un mitjà molt estès als lavabos, així que només es pot esperar que la fortuna reuneixi els dos blocaires necessitats de companyia davant la tassa. Hi ha gent exigent, que demana requisits molt específics, això sí.

3 comentaris:

Cago en tó ha dit...

Sempre m'ha fet molta gràcia trobar números de telèfon a les portes dels lavabos. Suposo que es tracta de gent que fa putades a altra gent, però de vegades tenen molta gràcia.

El Gimene ha dit...

Fa temps vaig fer una secció a la ràdio en què comentava pintades al carrer i als lavabos. es deia "Saló de lectura". Algun dia penjaré una recopilació de les millors. Aquestes que ha penjat vostè són fantàstiques.
Són de l'audiència tan lletja que hi ha a Lluís Companys?

Doc Moriarty ha dit...

Pitjor: són del davant, de l'edifici soviètic que es cau a trossos.