Per sobreviure s'ha de mentir, enganyar i adaptar-se a l'entorn. Però el món on vivim és complex, tot i que ens entestem en etiquetar-lo. Hi ha bons i dolents, però també hi ha herois malvats i villans bondadosos, i sàdics capaços de cometre una acció noble, o sants actuant com a criminals per efecte del destí.I la guerra és l'aparador més gran per a les paradoxes de l'home.
Verhoeven ens dóna la visió més descarnada, real i pesimista de l'ésser humà amb El Libro Negro. Una pel·lícula d'espies, d'amor, de rancúnies i venjances. La bella Stein i el comandant Mündsen estan condemnats pel que són, no pel que fan.
Magistral.
3 sentències:
El de la foto és Abel Folk?
No he vist la peli, per tant, no opino.
Sóc molt fan d'en Verhoeven, però no sé perquè aquesta pel·li no em donava bon rotllo. Ho provaré.
Me n'alegro que en Verhoeven hagi pogut complir el somni que fa uns anys deia que tenia: poder fer una pel·li que no tingués res a veure amb la ciència ficció.
Que sí, que sí, que és un tros de pel·lícula com la "copa d'un pi"... Però, no sé, hi ha algun tros que em recorda a "Top Secret"... Veure els de la resistència corrent pels carrers, d'un costat a l'altre. Però, sí, la pel·li és bona de nassos. Bo i sent europea, es nota que en Verhoeven s'ha entrenat als USA.
Publica un comentari