dimarts, d’abril 24, 2007

24 // Sant Jordi


09:00
Despertar i dutxa. No hi ha nervis, però sí expectació.

11:15
Primera venda a la parada al costat de casa. Em sento com una prostituta, venent-me en una cantonada. La gent em confón amb el dependent, i em demanen novel·les de Joe Grisnam i llibres de gossos. Amb qui ha empatat Ken Follett?


12:00
Convenço una dona per què la compri, per esgotament. Jo tot content quan la noia de la parada em diu: però ha pagado? No sabia que també hi havia el simpa de novel·les. Un parell de dependents surten a la carrera i localitzen l'escapolida, que torna avergonyida i diu que amb l'emoció se li ha passat. Té una versió creïble.


13:00
El Paco Camarasa em rep amb els braços oberts davant la Boqueria, amb la Rambla de gom a gom. Avui sóc el novell aquí, i no sé molt bé com comportar-me. L'Andreu Martín, en Raul Argemí i un tal Tito fan de bons anfitrions.

13:07
La meva familia hooliganeja a Les Rambles: no hi ha millors comercials.


13:15
Pel pentinat estil Summercase el reconec, però em sorpren la seva timidesa. Xerrem una mica, d'aquelles coses de les que es parlen quan un no s'ha vist en la vida abans. Dedicatòria blogaire a un estudiant qualsevol que és menys enfant terrible del que vol semblar, i a qui agraeixo la confiança.


13:20
L'ambaixador d'Endogàmia arriba per menjar-se el món. Sense la bossa al cap és difícil reconèixe'l, però l'empenta és la mateixa: Pansete has come. Saps que això es penjarà al blog, oi? No ho havia dubtat mai.


13:40
Jorge Magano em reconeix. Ha vingut des de Madrid per viure el Sant Jordi, i m'asalta per dir-me que em va llegir en un fòrum d'internet. Li dic que li compraré el llibre (i ho dic de debó), i ell em respon que no entén el català.



15:00
Tapeo amb dos bons amics, parlant de cinema, sèries de televisió i pits primaverals.


17:15
A la botiga d'un antic company d'escola funciona la tàctica triler. Algú s'atura a mirar la novel·la, sembla que s'interessa, llavors arriba ma mare i li diu: aquest m'han dit que és molt bo. És el ganxo. El client que s'empassa la recomanació espontània i compra.


17:35
Una dona reconeix la novel·la perquè va sentir la meva parella promocionar-la per la ràdio. Diu que no és el seu estil, però va i vé tres vegades. A l'última, amb el meu millor somriure, cau.


17:50
A aquestes alçades ja m'he convertit en un xarlatà de fira. Puc vendre locions pel creixement del cabell a l'estil del vell oest. Un company de feina em fa una visita i li signo el seu.


18:30
Al lloc on arribo per firmar diuen que no tenen la novel·la. De fet, la tenen en caixes, i no treuen un exemplar fins que entro. M'aparten en un raconet i em foten amb els llibres d'autoajuda, lluny de la gent. Em donen un exemplar i diuen: primero se paga y luego se firma. I responc, vale, vale, pero dame alguno más que esto es muy triste. Tinc tres davant meu, patètic.


18:41
Un tio em fa una foto, llegeix una mica de la novel·la, peta la xerrada, i se'n va. Gay.


19:05
És un plaer conèixer el senyor Gimene, tot i que lamento que el meu estat d'ànim no fos el més òptim. Estava en el moment més baix de la jornada, esgotat, i sense conversa. El senyor Gimene és tal com sembla en el blog, i et mira com si fossis un amic de la infància. Se'l veu un tio maco.


19:10
Arriba un altre home, que també em dóna conversa. Se li en va molt la mà. I no compra, però juraria que m'ha mirat el cul.


19:15
Sec per primer cop entre llibres d'autoajuda que només fan que emprenyar-me


19:22
Una nena de sis anys s'interessa per la novel·la. Em pregunta de què va, i diu que li agrada molt llegir. M'ensenya dos contes de vampirs que son pare, un bord d'allò més aspre, li ha comprat. És adoptada.


20:00
He tornat al lloc d'abans, on no només ho havia vengut quasi tot, sinó que m'ho havia passat molt bé.


20:20
Tornem cap a casa havent deixat només un parell d'exemplars sobre la taula.


21:00
Sense gairebé poder caminar, entrem al Corte Inglés. No hem tingut temps de comprar-nos cap llibre, i és el recurs d'última hora. El sello del Sultán de Jenny White per a ella, i La Isis Dorada de Jorge Magano per a mi. Al cap i a la fi, ella és qui fa d'aquest un dia especial.


01:00
Bona nit, no podem més.

12 comentaris:

albert ha dit...

Veig que va tenir un dia prou complet i interessant.

Sàpiga que a Igualada no va ser fàcil trobar-lo. Al final hi va haver sort. Més tard el vaig veure en una altra parada al capdamunt d'una pila.

Ja té numeros de vendes?

Lo Gené ha dit...

Quina matada de dia, jo a les 6 de la tarda ja estava mort i vostè fins a la 1 aguantant com un toro.

Un servidor no és que sigui tímid, es que és molt jove... li agraeixo la dedicatòria.

Si puc, aquest cap de setmana faré una anàlisi de Montecristo, amb nota i tot. Tremoli.

I els llibres! oh! la deformació professional m'ha fet adquirir la novetat mundial absoluta "La caída de Colón: el juicio de Bobadilla" de la Consuelo Varela, i el frikisme que em regalessin un "Formula 1 on camera 1960/69", una de les meravelles més preuades de la meua col·lecció i que ha deixat escurada a la meua bona senyora (10 mil peles la broma, i ara em sap greu).

Doc Moriarty ha dit...

Mantingui satisfeta la seva senyora, senyor Gené!

Senyor albert, el buit editorial en que em trobo sotmès fa que no tingui cap mena de referència de vendes. La distribució tampoc ha estat per tirar coets, però no vindré ara fent el ploricó. La novel·la encara és al mercat, i el Pla 9 des de l'espai exterior comença...

Questionaire ha dit...

A) A Manresa n'ha venut, com a mínim, 1. El meu.
B) Això de la seva mare, un 10!!!
C) Posar en Bauer a dalt de tot d'aquest post, no deixa de refermar la meva idolatria per vostè, Doc. Per cert, sap com sona el meu mòbil?

Rafael P. ha dit...

Y yo teniendo que currar. :(
Me lo debes.

Doc Moriarty ha dit...

Tranquilo, Rafael, que he hecho un tunel para escapar con una cucharita de café.

Senyor Q., el seu mòbil deu sonar igual que el meu quan rebo missatges.

Kesoytiza ha dit...

Sé que ara resulta fàcil dir-ho, però li prometo que tenia a la meva agenda passar-lo a veure i em va resultar impossible.
M'he comprat el seu llibre això sí, però no serà el mateix sense la seva signatura i/o dedicatòria.

El Gimene ha dit...

Gràcies pèr les seves paraules. I si algun dia escric el llibre que ara mig porto entre mans i aconsegueixo que me'l publiquin em pensaré dos cops això de viure una Sant Jordi de firmes: sona massa dur per un gandul com jo.

Doc Moriarty ha dit...

Senyor Rabí, firmaré el seu llibre en qualsevol sinagoga.

albert ha dit...

Caram, aquí tothom té un projecte de llibre entre mans. Ja han plantat l'arbre i han tingut el fill?
Els senyor Gimene no ho crec, ell és més de plantar semafors o fanals. :-P

set sota zero ha dit...

La jornada laboral s'em va complicar. Quan vaig arribar a la parada de la boqueria ja havia plegat. Em va saber greu.

Doc Moriarty ha dit...

Hi ha més dies que llonganisses!