dilluns, d’abril 30, 2007

Audrey

Hem adoptat una mascota: l'Audrey. No necessita que la treguis a passejar, ni se't puja al llit quan vas a dormir, ni et deixa el sofà ple de pèls. Ni pixa ni es caga, ni s'ha d'educar.
Però portem dos dies alimentant-la amb arnes que cacem a la bossa de patates florides que tothom té al fons d'aquell prestage de la cuina. I Déu n'hi do com endrapa!


4 comentaris:

El Gimene ha dit...

Si poden, alimentin-la amb algun membre de l'Amelie Poulain. Això sí, la digestió pot ser pesada.

albert ha dit...

Amb les plantes s'hi ha de parlar. No es limiti només a alimentar-la. Jo crec que li podria llegir Montecristo.

Doc Moriarty ha dit...

Li parlo, li parlo, però li llegiré la que estic escrivint, perquè em doni la seva opinió.

Pansete ha dit...

Ja té una forma de desfer-se dels crítics literaris adversos... Feed her!