dijous, d’abril 05, 2007

D'un temps, d'un pais

Any 2007, Setmana Santa, Los Caballeros Legionarios porten el Cristo de de la Buena Muerte cantant la bella i mítica cançó: Yo soy el novio de la muerte (una vegada vaig conèixer una noia que la portava de melodia del mòbil).

Vegi's la incorporació de les tradicions dels diferents llocs de la pell de brau que la Legió defensa i protegeix. En aquest cas: els gegants. Contemplin com ballen El gegant del Pi, ara balla, ara balla.

No mirin l'individu de la foto. No cal dir res sobre la seva barba. Aquí han de fixar-se en la colla de les cadires de camping que no foten ni casa de la processó. De fet, d'entre el públic només hi ha un home, el darrer a la dreta de la imatge, que sembla interessar-se pels defensors de la pàtria.

Giveitup giveitup giveitup giveitupgiveitupgiveitup

La síntesi perfecta: uns desfilant, l'imitador de Batman desorientat i borratxo, i el pobre càmera currela que s'ho mira tot, pensant si no hi podrien col·locar les imatges d'arxiu de cada any...

5 comentaris:

Landahlauts ha dit...

Seguro que en tu país también hay alguna cosilla de la que sientes vergüenza. En el mío tenemos esta.

:)

Un saludo desde Andalucía, a Catalunya.

Doc Moriarty ha dit...

Uy, ¡del mío hay toda una lista!

albert ha dit...

La imatge del soldat ballant ska és impagable.

En la imatge anterior diria que feia les caramelles, pero no li podria assegurar.

Questionaire ha dit...

Jo sí vull comentar la barba del paio aquest. Estic convençut que a) és postissa i se li nota la goma (l'ha llogada al Menkes); b)és postissa i se li nota la goma i en realitat és del Tricicle, de la sèrie aquella dels nàufrags. On dimonis és això?

set sota zero ha dit...

Entranyable veure el Ku Klux Klan i la legión fent un espectacle de varietés. És una "performance" que signaria la fura dels baus.

Per cert parlant d'actes de setmana santa que fan per aquells indrets, sempre m'ha deixat perplex que els passos de verges i cristos surtin de les esglésies "al son del "himno nacional". Potser per ells és música celestial...