dimecres, de maig 16, 2007

Fu-Manxú i l'Imperi del Café

El café és la segona beguda més consumida del món, per sota de l'aigua i per sobre de la Coca Cola i el líquid seminal. Per això es feia estrany que la mafia es concentri sobretot en la drogaina, el tabac i l'alcohol.
El malvat geni del mal Fu-Manxú ha vist la porta oberta per conquerir el nostre petit país: domina les cafeteries, domina Catalunya.

La setmana passada vaig anar a esmorzar com cada dia al bar de sota de casa, per llegir l'Sport, veure la portada del Marca, xerrar amb l'amo i fotre'm un talladet. Era divendres, i el dia abans havia estat tancat. Creia que s'havia adormit, com acostuma a passar. En entrar, el local estava buit tret d'una noia xinesa rere la barra. Ponme un cortado, li dic, i no està malament. Comença a entrar la clientela habitual, i tothom es mira aixecant una cella. On és l'Óscar?
L'Óscar havia traspasat el local el dijous, per un bon grapat de diners pagats trinco trinco.

Fu-Manxú s'havia apoderat d'un altre bar al barri, el cinquè o el sisè en els últims mesos. Per la nit, ja hi havia quatre xinos a la barra, per comptes de la gentussa que hi acostumava a anar per compartir aficions comunes de certa toxicitat.

Havia estat enviant durant anys una legió de ninjes especialitzats en màquines escurabutxaques, que espiaven els negocis i esperaven l'oportunitat de l'assalt des dels seus amagatalls en els trolleys a sis euros dels Tot a 0,60 regentats per compatriotes súbdits del gran criminal.

Ahir, el café ja no era bo. Una gasòfia que té el mateix sabor a sutge liquat a totes les cafeteries de Fu-Manxú.
La noia no sap què és un trifàsic, ni un carajillu, ni una barretxa. No en té la culpa.
En Fu-Manxú està a més prop de sotmetre'ns al seu terror.

5 comentaris:

set sota zero ha dit...

El dels xinesos és el col·lectiu més enigmàtic dels que circula per aquí. Què hi fan fent torns per observar i jugar a les màquines escura-butxaques? Com és que als restaurants hi ha 8 o 9 cambrers encara que només hi hagi 4 o 5 taules ocupades? i no entraré en les llegendes urbanes de perquè no hi ha gats al voltant dels restaurants i perquè no enterren mai cap xinès.

El Gimene ha dit...

Visc a l'autèntic Chinatown barceloní, a la zona de l'Arc de Triomf, i el fenòmen invasiu dels bars carajilleros d'en Fu Manxú fa temps que es dona. Fins i tot el bar Mariona, un mite del barri amb els seus instruments musicals decorant les parets i les seves truites i entrepans estratosfèrics, ha caigut en les seves mans. Això sí, en aquest cas hi hagut sort i sembla que o s'han quedat amb el cuiner o estan aplicant l'antic receptari amb una precissió més suïssa que xinesa. A veure quant dura.

Pansete ha dit...

Efectivament, plenament instal·lats al Quadrat d'Or limitat per Gran Via - Sardenya - Ali Bei - Bailén, aquests van fent i criant pèl...

albert ha dit...

Jo no entenc perque quan entres a un todo a 100 xino et van seguint com si fossis Dieguito el Malo a la secció de disfresses. No vull robar xinet, no vull robar.

Lo Gené ha dit...

La globalització arriba als bars del carajillo. Correu.