dissabte, de juny 23, 2007

Indiana Jones IV


La nostàlgia és un arma de doble tall, i la propera entrega de l'arqueòleg no se n'escapa. Davant de què ens trobarem? Una pel·lícula digna de la saga o una decepció monumental?

Malgrat els rumors sobre la trama a l'Àrea 51, malgrat que acusessin a Harrison Ford de senil, malgrat els canvis de guió en els darrers quinze anys, sempre he mantingut un bri d'esperança. L'amic Steven porta un temps on sembla que ha recuperat el pols per a fer bones pel·lícules, i dubto que ningú s'embarqui en una quarta i anacrònica entrega de la saga per que sigui un mierdo.

I la fe es veu recompensada, i la nostàlgia es trenca, quan hom torna a veure el del barret i el fuet assegut, tan trànquil, com si el temps no hagués passat, encara que els efectes d'aquest siguin d'allò més visibles, i comença a sentir bones vibracions.

No crec que Sean Connery es resisteixi a aparèixer-hi. Hi sortirà al final, en un cameo a l'estil Ricard Cor de Lleó de Robin Hood, per tancar el cicle. Però a més hi haurà Cate Blanchett, elegant com poques, i la qüota anglesa resta coberta per Jim Broadbent. Pel que sembla, ja hi ha escenaris de temples maies en construcció.

I el súmmum: John Hurt es suma al repartiment, en el paper de Abner Ravenwood, el pare suposadament mort de Marion...

Sona la fanfarria, veiem una muntanya ocupant tota la pantalla, i la càmera baixa mica a mica, fins apropar-se al rostre d'un home amb barba de tres dies i barret de feltre.

Hola, Indiana.


6 comentaris:

El Gimene ha dit...

El guió l'ha escrit (pel que sé) David Koepp, el meu guionista més estimat (Carlito's Way és una de les meves pel·lícules imprescindibles) i també un dels guionistes més estimats pel director del seu banc: Spiderman, Mission Impossible (la única, la irrepetible, la d'en Brian dePalma!) i Jurassik Park així ho demostren.

Koepp assegura diversió, un punt de cinisme i una cosa molt bona quan es tracta de fer bon cinema d'aventures: no s'ho pren gaire seriosament. Esperem, això sí, que no li torni a sortir The panic room...

Doc Moriarty ha dit...

Carlito's Way és una de les pel·lícules més perfectes que s'han fet mai, i que no apareix mai en els rànquings.

Jo enyoro el Kasdan de l'Arca Perduda (que surt a Montecristo, en un petit paper).

Però Koepp és molt solvent, i si aconsegueix reenganxar aquesta quarta amb la primera...

Questionaire ha dit...

Hollywood va perdre l'oportunitat d'mventar-se un nou Indiana matant la nissaga de la Mòmia. A mí em van agradar força totes dues. Sí, se'ls notava una mica allò de "anem a copiar una mica" però eren divertides i ben fetes i, avui dia, és més del que es pot demanar...

albert ha dit...

Segons diuen, Harrison Ford només ha demanat al seu camerino un vas de llet amb galetes per esmorzar i una ampolla de suero. Pel que sembla, a les escenes d'acció portarà volquers de gent gran, no fos cas que tingués perdues al fer algun esforç.

Tot i això, esperem la pel·lícula que estic convençut que valdrà la pena.

Pansete ha dit...

Esta trilogía... debería estar en un museo.

El Gimene ha dit...

Les dues pelis de La Momia van agradar-me mlt, però no crec que siguin comparables. Si de cas, ho serien amb Indiana Jones i el temple maleït, pel seu esperit de série B. Però sí, La Momia 1 i 2 molaven. S'està preparant una nova pel·li, amb el Brendan Fraser (un actor que mereixeria més atenció de la que està tenint) però sense la Rachel Weisz, que ara va d'actriu seriosa. El que no sé si repetirà és l'Stephen Sommers, que ha passat de ser la gran esperança del cinema d'aventures a ser el tio que es va gastar una milionada fent Van Helsing i que va fer perdre els productors fins i tot els calçotets. Una llàstima.