dilluns, de juny 18, 2007

Merengada catalana

Una imatge per al malson.

El veí de sota de casa és del madrit, i porta un pin amb l'escut blanc a la solapa de l'americana. Quan ens creuem per l'escala, només creuem un " a ver este sábado...", perquè només parla castellà.
Al bloc del davant hi viu un xaval que no està gaire bé que va tot el dia amb la samarreta de la selecció espanyola amb el nom de Raul a l'esquena.
Ahir, en un intent gairebé impossible de no voler saber res del partit durant els 90 minuts, vaig trobar bars i restaurants plens a vessar, i televisors tant grans i tant nous que es diria que els havien comprat expresament per aquest final de lliga. I en tots, tots, s'hi van celebrar els gols del madrit amb una eufòria desbordada, que semblava que la Cibeles hagués d'aparèixer per la porta i abraçar-se als presents.
Els petards van esclatar amb bastanta contundència amb els gols de Reyes i Diarra, com ho havien fet la setmana passada amb el de Tamudo.
Vaig sentir claxons una bona estona, i allà on mirava hi havia gent amb la samarreta Benq Siemens, que en veure'm la blaugrana, cridaven campeones campeones en un intent de provocació (que quedava abortat quan comprovaven que li cridaven a un metre vuitanta sis de culé).
Avui, s'ha fet evident que els nobles immigrants sudamericans són majoritàriament madridistes.
Que ho disfrutin.

8 comentaris:

albert ha dit...

Tenen el seu dret a cel·lebrar-ho, tot i aixi espero que els hi quedi la mà tal com ens mostra aquesta foto totalment prescindible.

Roi ha dit...

que vius a Horta?

Doc Moriarty ha dit...

Gairebé

Pansete ha dit...

I no només immigrants: els merengues fins ara estaven més o menys amagats però ara ja comencen a mostrar-se amb tota la "desFACHAtez" possible...

set sota zero ha dit...

M'agradaria veure què passaria si centenars de tios amb la samarreta del Barça i estelades es dediquessin a tirar petards i fer sonar els claxons per Madrid per celebrar un campionat. Segur que l'As, Marca, Cope, etc. ho considerarien una provocació.Això si no els feien una cara nova.

Doc Moriarty ha dit...

Samuel Eto'o va haver de sortir demanant disculpes després que els diaris de Madrid li obliguessin quan va dir allò de Madrid cabrón saluda al campeón.

Ara, Eto'o cabrón saluda al campeón és una frase la mar de simpàtica que canturrejen els aficionats merengons, i que rep l'aplaudiment dels mateixos media que l'any passat es rasgaven les vestidures.

jair d ha dit...

a figueres també vaig trobar molt de merengón fill de perra. vaig veure dues fulanes amb la bandera d'espanya (la de la gallina) cridant "campeones campeones". el maromo era al cotxe, somrient mentre aquelles dues bagasses expressaven el seu fanatisme. vaig passar por, però la por va deixar pas al fàstic gairebé immediatament.

Lo Gené ha dit...

Al meu poble els merengons són fills d'andalusos (indulgència pels que ho sou i us sentiu culers), sudamericans i moritos. Després es queixen perquè al cole els altres nens els hi diuen fills de puta.

Quan jo anava al cole, hi havia un nen que es deia Raül, però ell, per tocar la pera, escrivia sempre Raúl. I a sobre venia amb la camiseta del mandril. Els altres nens li deien "Raül cara cul". Poc original, però es quedaven a gust.