dimarts, de juliol 10, 2007

Els àpats i la llibertat d'expressió a Amsterdam

Amsterdam és l'infern de la gastronomia, amb permís de Londres. El restaurant buffet asiàtic Dim Sum n'és l'exemple perfecte: una gran varietat de cartells anunciant tot tipus de plats on només hi ha dues fulles de parra i tres mosques. Al Dim Sum s'hi acaba menjant un bol amb fideus picants freds, i un parell de pans al vapor amb una trista sopa de sabor poc identificable.

Però tenen un panell enorme on la gent hi escriu coses, des d'opinions sobre el fantàstic menjar (tot són elogis), fins amor etern a la noia que volen enllitar aquella nit.

Al Dim Sum d'Amsterdam hi ha, avui, un avís per a catalans.

4 comentaris:

albert ha dit...

Quan vagi a Amsterdam serà un dels llocs on NO anar. Vosté, amb aquest escrit ha fet molt per el català. Algún dia en rebrà la recompensa. Una creu de Sant Jordi per exemple?

Questionaire ha dit...

Coi, Doc, celebro veure'l de tornada de les seves vacances? Tot bé? I la família? Les localitzacions eren les que esperava? er què el menjar fora de casa acostuma a ser una merda? Massa preguntes? Perdoni, (de)formació professional...

Lo Gené ha dit...

A mi em fa molta ràbia la gent a la que li serveixen merda i diu: "que bo que està".

Collons, els hi servirien un plat de pasta amb ketxup i encara els hi agradaria. Ràbia de gent.

Doc Moriarty ha dit...

Senyor Q. Sí a tot, però a Alemanya he menjat molt bé (i tenen uns sushi bars dels que hauríem d'aprendre molt).