divendres, de juliol 27, 2007

Estimada rutina, d'Àdam Martin

Com sempre, les expectatives no es corresponen amb la realitat.
Em pensava que el llibre (curt, curtíssim) d'Adam Martín era un recull de relats sobre la vida qüotidiana a Barcelona, i ha resultat ser un aplec d'històries que el periodista va anar desgranant en una secció al programa La República de Joan Barril, basades en l'observació d'un mateix lloc o indret durant una setmana cada dia a la mateixa hora.

La veu radiofònica, doncs, no et deixa fixar-te gaire en els possibles valors literaris de l'obra.

Siguem francs: Estimada rutina són minireportatges de ràdio, molt en la línia barriliana de la poètica del dia a dia, però que no destaquen per aportar res de nou. En acabar de llegir-lo vaig tenir la sensació d'haver estat retornant a paratges ja coneguts.

El problema potser rau en què, per fugir dels tòpics a que una idea tan gastada com aquesta t'aboca, s'ha de tenir una mirada. I Àdam Martín sembla que no la té. O la que té és massa fotogràfica, excessivament periodística, sense una veu pròpia. Per això, Estimada rutina esdevé una rutina en la seva ceremònia de tornar una i una altra vegada per intentar exercir de cronista de la ciutat.

Per sort, Àdam Martín és prou llest per reconèixer que ell ni ho és, ni té intenció de ser-ho.

Àdam Martín em cau molt bé. El seu Primers Auxilis a Com Ràdio primer i a RAC1 després em semblava un excel·lent magazine. Crec que és molt superior als de Jordi González i al de Toni Clapés en les tardes de l'emissora del Grupo Godó, i coincideixo plenament amb el discurs que va deixar anar el dia que s'acomiadava del programa. Llevat d'algunes relliscades (com la cosa aquella amb l'Ana Obregon), ha deixat empremta en els programes on ha col·laborat o presentat (una cosa que li ha faltat fer a l'Estimada rutina). És simpàtic, té més cultura freak del que pot semblar a simple vista, i es va asseure al seient de darrere meu en el concert que Bruce Springsteen va fer a Badalona per embadocar-nos amb el seu Dust & Devils.

4 comentaris:

albert ha dit...

A mi, sincerament, no m'agradava gaire el magazín que va fer a RAC1. Em semblava pedant per moments i crec que Versió RAC1 (llevat alguns moments) és molt superior. Per gustos els colors.

Pansete ha dit...

No els dóna la impressió de que els amics de "Ara Llibres" tenen més jeta que una altra cosa? Ho dic perquè en llegir el llibre d'en Rubianes vaig pensar: "però com s'han atrevit a publicar això?! El que explica ho ha explicat -i amb més gràcia- en altres llibres, l'objectiu suposat del llibre es revela un 'bluf': no acaba explicant pràcticament res de lo de l'afer dels atacs contra ell. I sobretot: està mal escrit. Amics d'"Ara Llibres", quin és el vostre rotllo?

Doc Moriarty ha dit...

Fer tirades de menys de 2000 exemplars per rebre subvencions.

Pansete ha dit...

Ot·tia, què em diu? Ve bé saber-ho...