dissabte, de juliol 14, 2007

La Catedral del Mar és una novel·la buida


Irene Adler s'està llegint La Catedral del Mar, la novel·la de laboratori d'Idelfonso Falcones, i n'ha desentrellat el secret de l'éxit: la història disneyniana de superació personal està combinada amb nombroses escenes de sexe panfletari. En definitiva, un llibre buit.

Aquí en tenim la prova empírica.



També es demostra que s'em va negar el do de la percussió.

6 comentaris:

albert ha dit...

Que cabrooooon. Molt bo.

Questionaire ha dit...

Ui, doncs la filla d'un conegut i reputat escriptor barceloní m'ha assegurat que la versió original de la novel·la, tal i com la va presentar el sr. Falcones, estava escrita en argot de dret i que un "negre" la va haver de refer tota. Si és que hi ha una enveja pels "puestos"...

Doc Moriarty ha dit...

Cregui's aquesta filla de reconegut i reputat escriptor barceloní.

Pansete ha dit...

La Mediocritat del Mar, la gran novel·la de Carnavalona.

El Gimene ha dit...

No sé qui va dir-m'ho, o potser ho vaig llegir... però sí, la filla aquesta té raó. Un cop passada per les mans dels correctors, la novel·la va quedar que no la podia reconèixer ni la mare que la va parir (o en aquest cas, el pare). No l'he llegida, però. Els llibres de més 500 pàgines me'ls ha prohibit el psicòleg.

set sota zero ha dit...

A més de buit, demostra que és un llibre sense ritme, hahaha.