diumenge, de juliol 08, 2007

La Solución Final, de Michael Chabon


La solución final es pot prendre de moltes maneres, però la més recomenable és fer-ho a l'estiu, com un aperitiu, saborejant-la de forma fresqueta i lleugera. La novel·la breu de Chabon es pot llegir en un trajecte en tren d'Amsterdam a Brusel·les, tot i que jo sóc un xic més maldestre i vaig necessitar d'arribar fins a Aquisgrà per poder finiquitar-la.

I és que crec que Chabon també s'ha pres la historia com un divertimento, un conte relaxat massa llarg per encabir-lo en un volum de relats, però massa curt per consider-lo una obra major, com si sí ho va ser la mastodòntica (i brillant) Las asombrosas aventuras de Kavalier y Klay.

Michael Chabon deuria llegir El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon, on es narra les peripecies detectivesques d'un nano amb autisme, i li deuria agradar. És més, és molt possible que es digue's: jo ho puc fer millor. Per alguna raó, va decidir agafar com a model el detectiu creat per Conan Doyle, i el va fer resoldre el seu darrer cas.

L'argument és senzill: enmig de la Segona Guerra Mundial, un nen aparentment mut amb un lloro xerraire arriben a Anglaterra. Tothom es disputa el lloro, des dels serveis secrets britànics, fins a lladres de poca monta i massa deutes. Quan l'ocell desapareix, un vell detectiu, retirat fa ja molts anys, entra en escena.

El preciosisme de Chabon és fins i tot exagerat. Descriu cada situació de la forma més literària possible, buscant la poètica en fragments on s'agrairia una narració més planera, i abusant de les hipèrboles (n'hi deu haver dos per línia, feu números). De vegades resulta encertat, i aconsegueix emocionar, però quan hi ha massa personatges en escena es fa confús i sobrer. El nivell de la novel·la, no obstant, és bastant alt, i s'agraeix la descripció que se'ns fa d'en Holmes (de qui no es diu mai el nom, per cert), com un individu apartat de la societat, a qui només li interessa resoldre enigmes, i com , malgrat l'edat, els engranatges tornen a funcionar mica a mica a mida que avança el misteri.

Que és previsible, sí. Que és entretinguda, també. La solución final no entrarà en l'univers Holmes com una de les grans històries, però sí resultarà emotiu retrobar-nos amb aquest vell xaruc, que es resisteix a apagar-se.

La resolució de La Solución Final és, per esperada i per crua, la que deixa el bon sabor de boca en tancar el llibre, mirar per la finestra, i veure el món passar a la velocitat del tren.

2 comentaris:

albert ha dit...

A mi em va encantar "El curiós incident...". Pel que ens explica aquest també em pot agradar.

Per cert, benvingut de nou Doc.

Lo Gené ha dit...

Jo també he comprat literatura d'estiu, però per a consum relaxat a l'hamaca del jardí. Em sembla que també ho publicaré al blog...