dimecres, de juliol 18, 2007

The road, de Cormac McCarthy

Em vaig deixar entabanar quan vaig comprar The road, perquè tenia entés que era una història sobre zombies.
Res més lluny.

The Road parla del viatge que un pare i un fill (Papa i boy són els seus noms a la novel·la) fan cap al sud, en un món devastat per una catàstrofe nuclear. A peu, arrossegant un carret de la compra on emmagatzemen tot el que troben que puguin utilitzar, es dirigeixen cap a la costa, a la recerca de vés a saber què, un indret on poder viure millor, potser.

La premisa està gastada, però Cormac McCarthy no en té prou amb això que a més converteix la història en un ensopiment continu. Cada dos o tres paràgrafs se'ns descriu el paratge desolador (a saber, cel gris, pluges de cendra, arbres cremats, vent que udola i accentua la soledat), i pàgina sí pàgina també l'home protagonista es desperta a mitja nit espantat per algun soroll.

Els dos tindran contactes esporàdics amb gent que malviu a la carretera: un indigent que no hi toca gaire, tres homes que s'estan palplantats com estaquirots, un arquer que els atacarà des d'una finestra o una banda de caníbals que es dedica a endrapar supervivents. Tot descrit amb desgana i sense cap tipus d'emoció, farcit de diàlegs buits de l'estil are we the good ones, yeah, it's okay, it's okay. De fet, tenia la impressió d'estar llegint sempre aquestes línies. Hi ha escenes estúpides com quan troben un búnker ple de menjar enllaunat, amb un generador de corrent elèctrica, aigua calenta, revistes, llibres i tot el que cal per sobreviure a l'apocalipsis, i hi romanen tres o quatre dies perquè "si s'estan quiets els trobaran i han de seguir cap al sud (sic)". Clar, quan vint pàgines més endavant estan a punt de morir d'inanició, et donen ganes de cridar-los: foteu-vos, gilipolles!

Ni l'aparició d'algunes imatges pretesament terrorífiques (camions plens de cadàvers, nadons carbonitzats), ni un final que es veu venir d'una hora lluny (l'home comença a tossir de forma preocupant cap a la meitat de la novel·la), no hi ha res que enganxi. El marrec es fa odiós, a més.

El novembre es publicarà com La carretera a Mondadori. No val la pena.

I aquí, un curt ridícul inspirat en la novel·la i protagonitzat per Ludovic Giuly(que té poc a veure, la veritat):


10 comentaris:

albert ha dit...

Una copia barata del "Mecanoscrit del segon origen". A prendre pel cul.

Questionaire ha dit...

Quan el tio de la boca plena d'"empastes" ha cridat, pensava que s'havia trobat amb l'estàtua de la llibertat mig ensorrada o algun facsímil arabista.

Roi ha dit...

uala, amb la descripció que has fet del llibre l'he acabat odiant.
vaja puta merda de llibre!
però si porten fent pelis/llibres d'això des de fa dècades!

Anònim ha dit...

Em sap greu, txec, però tens un problema: Es diu mierdomagnetisme.
Pel que vens dient, només veus i llegeixes porqueries. És terrible; vénen cap a tu i se t'enganxen o ets tu qui no tens sort al triar?
En fi, espero i desitjo una prompta recuperació !
Diarreamental.nireblog.com

set sota zero ha dit...

Li regalaré per Nadal al meu jefe si em toca a l'amic invisible.

Anònim ha dit...

Vaja una colla d'incults que esteu fets. Primer, burro per pensar que era una novel·la sobre zombies, en tenies prou amb llegir els comentaris al darrera del llibre. Segon, no li regaleu a ningú altre amb ganes de fotre perquè encara us passarà que us agraïrà haver regalat el que ja és segur un dels millor llibres de l'any.
Si us passa que no us agrada la literatura sinó només relats que vinguin a embolicar encara més el món ja tancat de per si que teniu al cap, doncs quedeu-vos on estaveu i deixeu tranquils a aquells que es poden autonomenar tranquil·lament lectors.

Doc Moriarty ha dit...

Senyor Anònim,
vaig comprar-me la novel·la original de l'editorial Picador, i a la contraportada només hi ha floretes cap a No country for old men, l'anterior novel·la de l'autor.

No acabo d'entendre la seva crítica cap a la literatura que m'agrada. M'interessaria que s'epliqués, sisplau.

Torni quan vulgui.

Anònim ha dit...

Hola Doc,

Entenc que ha molestat el meu comentari i et ben juro que és la primera vegada que m'he llençat a publicar un comentari en un blog. Resulta que jo m'estic llegint aquest llibre ara mateix i he trobat que la teva crítica estava feta en termes molt despectius triats de forma molt arbitrària. Dit de forma més prosaica, em recorda al típic comentari que diu que el fútbol és estúpid perquè "son 22 tíos detrás de una pelota". No es pot reduir un llibre a l'esboç irresponsable, raquític i tendenciós del seu argument.
La crítica a la literatura que us agrada reconec ha estat causada per escriure en calent. No tinc res en contra la literatura dita de gènere, com si això existís, però tinc constància que al darrera s'hi amaguen suposats freakys que fan de la ficció tot el seu món. M'explico, que no valoren res més enllà d'allò que els atrau, demostrant així una manca total d'empatia i a vegades de respecte cap a altres interessos.

Doc Moriarty ha dit...

No ha molestat el seu comentari. Ha molestat que la primera frase sigui vaja una colla d'incults que esteu fets.

Podrem discutir sobre gustos tant com vostè vulgui. Vostè podrà dir-me que The road és la millor novel·la del 2007. Per mi perfecte: m'agrada que el blog provoqui aquestes discussions, i no sigui unidireccional.

Però no m'agrada que, per no coincidir en una opinió, se'm titlli d'incult.

Sobre el tipus de literatura que llegeixo, aquí hi trobarà una mostra dels darrers mesos, amb ressenyes d'alguns dels llibres que han passat pels meus ulls: literatura diversa. Veurà que hi ha una mica de tot.

No sé si ha publicat cap comentari abans en aquest blog: hi ha molt d'anònim que no identifico. Però li repeteixo, torni quan vulgui a discutir sobre llibres o sobre el que li vingui en gana, però sense faltar al respecte.

Lord Derfel Cadarn ha dit...

Pues a mí si me gustó "La Carretera", de todo tiene que haber en este mundo ¿no? Aunque quizás sea más recomendable "Meridiano de sangre", que es completamente distinta, como un western sucio e hiriente.