dimarts, d’agost 07, 2007

Els Simpsons fan figa


No he rigut ni una sola vegada en tota la pel·lícula de la familia d'Springfield. Ni tan sols m'ha semblat un capítol llarg. M'he avorrit amb una història previsible, fàcil i sense grapa, tot el contrari del que s'espera de les criatures de Matt Groening. M'agrada molt més, per exemple, el musical de South Park, que realment trencava amb el format de sèrie i parodiava com Déu Mana tot el que es podia parodiar.

Los Simpsons només incrementen les cullerades de moralina que acostumen a rondar sobre cada episodi, fent-se empalagosos, i estiren gags que no haurien d'haver vist mai la llum: Steven Seagal ja va tenir una revelació india a Alaska a En Tierra Peligrosa.

D'on surt la frase Homer va a demostrar que tiene cojones? és un intent de posar-se al nivell de Padre de Família?... cosa que no caldria, perquè són dues sèries diferents fetes per generacions diferents. Pel que es veu en el dibuix, si és per qüestió de cojones, sembla que la Marge prefereix en Peter Griffin.

I Sí, em segueixo quedant amb Futurama.


3 comentaris:

diego v. ha dit...

...una pena...a mi me encanto...pero soy fan confeso de la serie y por eso mi objetividad se podria cuestionar. Tanto Los Simpson como Padre de Familia son imprescindibles. Futurama esta en otro nivel. Es demasiado friki a veces. Es una serie de culto totalmente...que he visto varias veces...
Y el video de Stewie Bin Laden...genial.

Questionaire ha dit...

Home, doncs a mí si que em va fer una certa gràcia. Sí que és cert que és un episodi estirat però gags com els de la cursa d'en Bart en pilotes, el del cacau que li prepara en Flanders o el del Spider-cerdo, estan bé...

albert ha dit...

Doncs a mi també em va agradar força. M'extranya que no rigués cap cop ja que té bons gags que, poc o molt, tenen gràcia.