dilluns, d’agost 06, 2007

Hosteleria fantàstica


The Lost Room, o La habitación perdida, com es va estrenar, amb més pena que glòria, a Cuatro.
Joe Miller és un policia a qui, enmig d'una investigació d'allò més estranya, li arriba una clau amb propietats fantàstiques. Usant-la pot accedir a una habitació de motel, la número 10, des de qualsevol porta on estigui. I des d'aquesta habitació pot sortir per la porta que desitgi, arreu del món. Semblaria molt maco si no fos perquè aquesta clau la busca tot cristo, des d'un multimilionari amb un fill malalt de leucèmia fins a sectes amb nom del cagar-se com La Legión, La Orden o Los Coleccionistas.

I és que la clau no és l'únic objecte que té certs poders. Tot el que hi havia en l'habitació número 10 del Motel Sunshine el 21 de maig de 1961 va adquirir propietats... peculiars. Un bolígraf que crema allò que toca, un rellotge que cou ous, un bitllet de bus que et transporta a una carretera mig abandonada, un ull de vidre que tot ho cura, unes ulleres que inhibeixen la combustió, i així fins arribar a un centenar, desperdigats arreu del món, cobejats per gent que, quan els poseeixen, són més desgraciats.

D'on ha sortit aquesta habitació? Per què els objectes són tan poderosos? Per què es cerquen els uns als altres? Són la consicència de Déu escampada o l'avís de la proximitat de l'apocalipsis?

El detectiu Joe Miller s'implicarà en la recerca perquè, com tots els qui entren en contacte amb l'habitació 10, sofrirà una tragedia personal.

La setmana passada vaig poder disfrutar d'aquesta minisèrie de sis episodis a raó d'un cada dia, i em vaig quedar amb ganes de més. D'una factura impecable, l'argument recorda la mítica Misterio para tres (que avui, per desgràcia, no aguanta un altre visionat), i enganxa de mala manera. A reivindicar.



1408 és un pel·lículeta de cases encantades basada en un relat curt d'Stephen King, on John Cusack interpreta un paio encaparrat en demostrar que els fantasmes no existeixen. Si exceptuem la magistral Cadena Perpetua (The Sawshank Redemption), la resta d'adaptacions de contes del mestre del terror són episodis de la Twilight Zone allargats en sobremanera. Aquesta no n'és l'excepció, però...

1408 explica la típica història d'escriptor amb fantasmes personals que acaba trobant-se amb ells cara a cara, en una habitació d'hotel maleïda. Tot absolutament és previsible en aquest film, un revers menys cínic i més funcional d'El Resplandor. Però la interpretació de John Cusack (per qui sento debilitat cinematogràfica), el més que digne suspens en la primera part del film (la menys espectacular a nivell d'efectes, però més inquietant), i la sensació que hi ha poques pretensions en el resultat final, la converteixen en una pel·lícula d'allò més agradable per a una nit d'estiu a casa, amb les llums apagades i els ulls desviant-se cada dos per tres a la porta del menjador...

Samuel L. Jackson, un dels reclams del film, no hi surt més de cinc minuts, interpretant a... Samuel L. Jackson, com ens té acostumats des de fa deu anys.

3 comentaris:

diego v. ha dit...

Lost room esta muy bien. Se agradece su corta duracion y su cuidada factura...aunque creo que nace con vocacion de piloto y eso pesa en algunas partes del metraje. Aun asi, mas que recomendable.

Questionaire ha dit...

A mi també m'ha agradat molt, des de sempre, en Cusack. I la pel·li aquesta no té mala pinta. HA sortit ja en DVD?

Doc Moriarty ha dit...

Al proper Festival de Sitges l'estrenaran en cinema...