dimecres, d’agost 22, 2007

Impacte cranial 10: La nostàlgia avanguardista

"Gran parte de lo que se edita en España es demasiado convencional. Y yo con Nocilla Dream he ido a tumba abierta"
Agustín Fernández Mallo

Amb el risc que comporta llençar dards contra aquest senyor, perquè donde las dan las toman (where they give'm, they take'm), no puc mossegar-me més la llengua (can't help bitting my tongue).

Agustín Fernández Mallo és el més clar exemple del poder de la nostàlgia que usen els publicistes de la Coca Cola amb l'anunci aquell de la Mayra i les cintes de cassette rebobinades a boli, el desenterrador de la Nocilla com a icona popular del segle XX, el modernillisme de Barri Sèsam i gafapastes, asidu al Verdi i als suplements de cultures, tot i que no para de queixar-se que els mitjans de comunicació no els fan cas (a ell i a la seva tropa, on hi ha un molt superior Javier Calvo).

Fernández Mallo presumeix de no escriure novel·les, perquè és l'enèsim profeta que vaticina la mort de la novel·la. D'aquí a un temps, quan la suposada trilogia Nocilla Project no faci gràcia i es vengui al mercat de Sant Antoni a l'engrós, ja veurem quina és la salut de la Novel·la.

Un altre zombie amb pretensions.

6 comentaris:

Questionaire ha dit...

El Terrat prepara per a Antena 3 un pugrama que es dirà "Peta Zetas" i que parlarà de... Els 70 i els 80!!! Que visca la nostàlgia!!

albert ha dit...

Hi posarà també les veus?

Lo Gené ha dit...

Hola Doc;

Seré sincer, un tio que li fot a la seva obra el nom de "Nocilla Project", no mereix gaire respecte. Es més, el seu destí es acabar photochopejat en forma de Zombi.

Bona feina.

Salutacions.

Accídia ha dit...

El biopijisme i el gafapastisme (dues cares de la mateixa moneda) és la manera de ser guai dels empollons actuals (com la dels frikis ser gòtics....etc etc.)
Qualsevol crític literari, només en sentir els noms dels poemaris d'aquest personatge ja veu quin peu calça..."Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del Tractatus (2001), Creta lateral Travelling (I premio Café Mon, 2004) o Joan Fontaine Odisea"

Frepant.

Kristina ha dit...

Em sembla que per anar de crítics mordassos és bastant cutre criticar algú només pels titols de les seves obres i anar d'entesos al respecte. Per cert, fer crítica de literats en un blog no es gafastisme encobert?! Juas...
D'altra banda tanta sabia crítica i parlar del Nocilla Project i del mercat de Sant Antoni... Algún de vosaltres s'ha llegit la novela?

Doc Moriarty ha dit...

Estimada Kristina,
com hauràs pogut llegir, no he fet cap crítica literària del Nocilla Project, perquè no m'he llegit les novel·les d'aquest senyor. Relats aïllats, a les estanteries del Corte Inglés, sí. Però senceres, no. Per tant, no em veig capacitat per criticar-les.

Ara bé (que vol dir moro), sí he sentit, vist i llegit declaracions d'aquest home, i m'han fet molta ràbia. Sentiment que espero haver comunicat adeqüadament amb aquest post.

Torni quan vulgui.